En les eleccions celebrades al febrer, els resultats van ser molt favorables al moviment polític de l’oficialisme, anomenat Alianza País, que dóna suport al president Rafael Correa. En els comicis presidencials, Correa va guanyar en la primera volta amb el 57% dels vots, seguit de lluny per Guillermo Lasso, el candidat de l’aliança de dreta, que en va aconseguir el 23%, mentre que l’anterior president, Lucio Gutiérrez, que havia estat cap de l’oposició a Correa, només va assolir el 7% dels vots. L’aclaparadora victòria de l’oficialisme es va repetir en les eleccions legislatives, en què la coalició de Correa va obtenir 100 dels 137 diputats de l’Assemblea Nacional, mentre que el grup polític que va donar suport a Lasso només en va aconseguir 11. En aquestes condicions, el president Correa no només va assolir la reelecció per tercera vegada consecutiva, sinó que també va gaudir d’un suport parlamentari irrefutable que li va permetre poder tirar endavant, sense cap oposició, la llei de mitjans de comunicació, amb la qual té la intenció de reforçar el control governamental sobre aquests, o la llei de mineria, que afecta temes conflictius com l’explotació de jaciments petroliers a l’Amazònia.
En l’àmbit econòmic la tendència va seguir a la baixa, amb unes previsions de creixement del PIB al voltant del 4%. Aquesta davallada va estar molt condicionada per la caiguda de les exportacions de petroli, especialment als EUA, el país al qual van destinades gairebé la meitat de les vendes equatorianes. Tampoc van reeixir suficientment els sectors que havien animat fins ara la demanda interna, que es va contenir per causa de la inflació, i, finalment, es va notar un lleuger descens de la inversió en obres públiques.
Quant a la política exterior, el president Correa va seguir mantenint una gran activitat en la relació amb els seus socis de l’ALBA (especialment amb Bolívia, Cuba, Nicaragua i Veneçuela), però també va viatjar a Alemanya, Itàlia i Espanya, amb el propòsit de cercar noves inversions empresarials. Mentrestant, les relacions amb els Estats Units van continuar sent molt conflictives perquè Julian Assange, l’activista de Wikileaks que va revelar informacions confidencials del Pentàgon i del Departament d’Estat nord-americà, va continuar vivint com a refugiat a l’ambaixada equatoriana a Londres.