Al març, el president equatorià Rafael Correa va inaugurar la Universitat de Yachay, fruit de la inversió governamental en el sector públic
© Eduardo Santillán Turjillo/Presidencia de la República Ecuador
Les relacions entre els partidaris del Govern i els de l’oposició es van anar tensant al llarg de l’any, i d’aquesta manera es va posar en qüestió el consens i la viabilitat sobre la revolució ciutadana que impulsa el Govern de Rafael Correa. Després de guanyar les eleccions generals del 2013 amb una majoria considerable, el president Correa va encetar un programa de reformes que no va satisfer tota la població. Un dels temes candents va ser el nou Codi del Treball, que va provocar les protestes dels sindicats i una vaga general, mentre que les organitzacions indígenes i ambientalistes van seguir impugnant les lleis mineres que afecten àmplies zones de l’Amazònia.
Un altre contratemps per a Correa va ser el resultat negatiu que van obtenir els seus partidaris en les eleccions municipals del mes de febrer. Tant a la capital, Quito, com a la principal capital econòmica, Guayaquil, així com en altres grans ciutats i poblacions del país, els electors van escollir com a representants membres de grups opositors al Govern. Però aquests resultats, segons els analistes, no indiquen un retorn dels partits i dels líders polítics tradicionals, sinó que manifesten que els moviments ciutadans organitzats volen reclamar una autonomia pròpia, tant en l’organització com en l’acció ciutadana, i a la vegada defugir el control governamental, de manera que el suport a la dreta és un suport condicionat per reequilibrar el poder local amb l’estatal.
Respecte a la situació econòmica, es va detectar un augment de les exportacions petrolieres i una recuperació de les vendes de productes primaris (especialment peix i marisc). També es va mantenir el nivell de la demanda interna en el consum i la inversió, tant de les famílies com dels sectors públic i privat, sense provocar grans tensions inflacionàries. En conseqüència, el creixement del PIB es va acostar al 5% i la tendència de l’evolució econòmica per al conjunt de la població semblava que remuntaria, amb increments salarials i contenció en els nivells d’atur.
En l’àmbit exterior, va persistir el contenciós amb el Regne Unit i els Estats Units per l’asil concedit a Julian Assange, el fundador de Wikileaks, a l’ambaixada equatoriana de Londres. Mentrestant, les relacions amb la Xina van continuar sent bones i es van negociar nous crèdits per a inversions. També es van concloure les negociacions de l’acord comercial amb la Unió Europea.