L'evolució de l'economia es va complicar per la continuïtat en la caiguda dels preus internacionals del petroli, que és un dels principals productes d'exportació i de recaptació d'ingressos fiscals del país. També va perjudicar negativament el valor de les exportacions equatorianes l'elevada cotització del dòlar, perquè aquesta és encara la moneda de curs en el país i el Govern no té la possibilitat de devaluar-la. El resultat va ser una caiguda molt acusada del PIB, que es va estancar en un creixement de només el 0,5%, i a la vegada es va produir un desequilibri molt important entre la capacitat de manteniment de la despesa pública i les perspectives restrictives dels ingressos fiscals per les vies tradicionals. El Govern va haver d'utilitzar les reserves internacionals acumulades en els temps de bonança i també va col·locar noves emissions de deute extern. Tanmateix, per a poder mantenir l'equilibri dels comptes públics, va aprovar una reforma tributària orientada al fet que es recaptés més entre els més rics i, a la vegada, va haver de retallar despeses i inversions públiques. La resposta ciutadana a ambdues solucions va ser força crítica i es va produir en dos fronts: un de format per l'oposició i en especial per les classes més benestants; l'altre format principalment pel Front Unitari de Treballadors (FUT), que agrupa principalment els treballadors de la funció pública, i els moviments indígenes vinculats a la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l'Equador (CONAIE), que des de fa temps mantenen una pugna amb el Govern perquè demanen que es dediqui més atenció als sectors camperols. Les elits benestants es van queixar de la pujada dels impostos sobre les plusvàlues de les propietats immobiliàries i de les herències, mentre que els sindicats van demanar una millora de les condicions salarials i també van protestar contra les noves normatives laborals i d'organització sindical en el sector públic, ja que consideraven que apunten cap a un model dirigista des de l'Estat. La resposta oficial a les crítiques i a les manifestacions de protesta va consistir a organitzar marxes de suport al Govern, per a les quals es van mobilitzar les organitzacions més afins, de manera que es va mantenir el clima de polarització entre partidaris i detractors de les polítiques del president Rafael Correa. Malgrat tot, finalment el Govern va retirar les lleis més polèmiques sobre l'augment dels impostos i va fer una crida al diàleg nacional amb els diferents actors socials.
En l'àmbit exterior, al principi d'any el president Correa va anar a la Xina per signar nous acords de cooperació i també va aconseguir nous préstecs per a finançar inversions públiques. Més endavant, al juliol el papa Francesc va visitar el país i va transmetre un missatge favorable als canvis socials viscuts al país, però alhora va insistir en la necessitat de diàleg i participació per a prevenir tendències personalistes i autoritàries.