La desacceleració de l’economia va continuar per tercer any consecutiu, però en aquesta ocasió el PIB va caure entorn del 2,5%, especialment per la dependència de les exportacions petrolieres i l’estancament dels preus internacionals. També hi va influir l’endeutament del país, que es va situar al voltant del 30% del PIB per haver dut a terme millores en sanitat o educació, i la reducció de la pobresa –del 38% al 28% de la població en la darrera dècada–. El panorama econòmic i social, però, es va complicar encara més aquest any per l’afectació del terratrèmol que va sacsejar la zona de la costa nord del país i que va deixar un balanç de més de 600 morts, gairebé 80.000 persones desplaçades i unes pèrdues materials valorades en més de 3.000 milions de dòlars. En aquestes condicions, el Govern equatorià va haver de demanar ajuda a l’FMI.
La política de l’any va estar molt marcada per la preparació de les maquinàries partidistes i dels lideratges polítics de cara a les eleccions de la primavera del 2017. Com que l’actual president, Rafael Correa, a qui es considera l’artífex del projecte de desenvolupament econòmic i social del país en la darrera dècada, no es presentarà en aquests comicis, l’ocasió no es considera només un possible relleu governamental, ja que l’oposició ha plantejat les eleccions com una oportunitat de canvi d’era política.
En política exterior, va destacar la signatura d’un acord sobre els límits fronterers marítims de dues-centes milles del mar continental que envolta les illes Galápagos entre l’Equador, Costa Rica i Colòmbia.