En les eleccions presidencials celebrades el 19 de febrer, Lenín Moreno, el candidat del partit oficialista Movimiento Alianza País, va aconseguir el 39% dels vots escrutats, seguit pel candidat de la coalició Alianza Suma-Creo, Guillermo Lasso, amb un 28%, mentre que la resta de candidats van obtenir uns resultats molt menors. Com que cap dels candidats va aconseguir la majoria absoluta, es va fer una segona volta el 2 d’abril que va guanyar molt ajustadament Lenín Moreno amb un 51% dels vots. Al febrer, també es van celebrar eleccions legislatives, i en aquesta ocasió la victòria del partit oficialista va ser més aclaparadora, ja que va aconseguir 74 dels 137 escons de la cambra, mentre que la coalició opositora de Guillermo Lasso només en va obtenir 34. Amb aquests resultats, es va confirmar el relleu entre Rafael Correa i Lenín Moreno, tal com s’havia previst dins del partit oficialista que ha governat l’Equador els darrers deu anys.
Però la política desenvolupada pel president Moreno es va anar distanciant de la del seu antecessor, en particular amb el canvi d’orientació en algunes mesures de política econòmica, i la situació va acabar amb un trencament entre tots dos polítics. També el president Moreno va tenir algunes dificultats per a recompondre els equilibris de poder dins de la coalició governamental, que es va acabar dividint en dues tendències vinculades a Correa i a Moreno. Per acabar de complicar més la situació del partit de Govern, a l’estiu va esclatar un escàndol de corrupció que va afectar el vicepresident Jorge Glas, i que va acabar en presó preventiva de l’acusat per haver acceptat suborns de l’empresa brasilera Odebrecht.
En el vessant econòmic, va persistir l’estancament, amb un creixement del PIB inferior a l’1%, encara que la tendència va mostrar un redreçament després de dos anys de caigudes significatives. El president Moreno haurà de fer front a l’herència dels problemes estructurals d’una economia força dependent de les exportacions de petroli i de les oscil·lacions dels preus internacionals d’aquest producte, que té un pes molt significatiu tant en l’estructura del PIB com en la recaptació fiscal. Davant de les dificultats per a conciliar la baixada d’ingressos fiscals amb una política expansiva de despesa pública, l’anterior president Correa havia resolt recórrer a l’augment del deute públic, però el president Moreno va decidir donar un gir a la política econòmica amb mesures d’austeritat en la contenció del dèficit.