En un fet sense precedents en els vint anys d’independència, un grup de militars va ocupar durant vuit hores el Ministeri d’Informació a Asmara. Els militars, un centenar, van fer llegir públicament al director de la televisió un comunicat en el qual demanaven l’alliberament dels presos polítics i el compliment de la Constitució del 1991, que estableix la pluralitat política. Amnistia Internacional, en un document que va fer públic al maig, considera que al país hi ha 10.000 presos polítics. Una denúncia sobre la violació dels drets humans que subscriuen altres organitzacions, com Human Rights Watch, i la mateixa encarregada de l’informe especial de l’ONU per a Eritrea, Sheila Keetharuth, que va qualificar de “desastre” la situació dels drets humans al país, amb execucions extrajudicials, tortures, desaparicions i repressió política i religiosa. En un altre document, les Nacions Unides van indicar que cada mes fugien unes 3.000 persones del país, per escapar d’un servei militar obligatori que pot arribar als quinze anys i la persecució política. Malgrat la dictadura, les empreses estrangeres occidentals i xineses van continuar invertint, sobretot en les indústries extractives (mines d’or, coure i zinc).