En un país dels més hermètics del món, presidit per Isaias Afewerki des de la independència, el 1993, es va registrar a l’octubre una manifestació de protesta a Asmara, la capital, que va costar la vida a 28 persones, segons fonts de l’oposició. Els manifestants, un centenar, van reclamar la reobertura d’una escola islàmica tancada pel Govern uns dies abans. El director, Haji Musa, i els professors de l’escola van ser detinguts per oposar-se al pla del Govern de controlar totes les escoles privades, musulmanes i ortodoxes. En un fet sense precedents, el ministre d’Informació, Yemane Gebremeskel Meskel, va reconèixer, en un missatge de Twitter, la protesta, la qual va qualificar de “petita”, dispersada, “sense víctimes”. Amb el missatge, el ministre va intentar respondre a la difusió internacional de les gravacions, fetes amb mòbil, de corredisses pels carrers d’Asmara, crits dels manifestants i els trets disparats pels militars.
En un informe, un grup d’experts de les Nacions Unides, als quals no van deixar entrar a Eritrea, van denunciar el suport logístic del Govern a rebel·lions d’Etiòpia i Djibouti. Segons el document, els rebels s’entrenen a Eritrea i fan incursions als dos països fronterers. El suport del Govern eritreu als rebels ha estat denunciat de manera reiterada pels dirigents de Djibouti i Etiòpia. Amb Djibouti les relacions es van deteriorar, també, per la decisió del Govern qatarià de retirar els militars que havia desplegat el 2010 a Ras Doumeira, una zona fronterera en litigi. D’altra banda, la fugida de joves que no volen fer el servei militar permanent va continuar, i en el seu viatge a Europa o el Pròxim Orient són explotats per les màfies de tràfic de persones.