Ivan Gašparović (dreta) va revalidar la seva victòria en la segona volta en les eleccions presidencials d’Eslovàquia
© NATO
L'inici de l'any va significar l'entrada d'Eslovàquia a la zona euro, fet que la converteix en el quart país de l'ampliació del 2004 a adoptar la moneda comuna europea. Per altra banda, els problemes amb el subministrament de gas rus arran de la disputa amb Ucraïna expliquen que el Govern es plantegés la reobertura d'una planta nuclear potencialment perillosa. La garantia txeca de proveir gas a Eslovàquia va permetre desestimar aquesta idea.
En les eleccions presidencials de l'abril, Ivan Gašparović va revalidar la seva victòria com a president en la segona volta, cosa que el convertia en el primer president reelegit d'Eslovàquia. Al juny, en les eleccions europees, la participació electoral no va arribar al 20%.
Al juliol, el Parlament eslovac va apro-var una nova legislació que permet la imposició de multes per l'ús d'una llengua minoritària en edificis governamentals. Malgrat no considerar-la contrària a la legislació internacional, l'alt comissionat per a les Minories Nacionals de l'Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) va assenyalar amb preocupació l'ús arbitrari que podria derivar-se d'aquesta nova llei. Per al primer ministre eslovac, Robert Fico, la llei suposava una garantia per als eslovacs del sud del país, que evitaven així ser obligats a aprendre hongarès. Per als detractors, és una cortina de fum per a distreure l'opinió pública de les preocupacions per temes com la corrupció o la crisi econòmica, ja que la popularitat del primer ministre va batre nous rècords d'acceptació després de la seva aprovació.
Malgrat les crítiques d'amiguisme que acompanyen el seu Govern des del 2006, Fico s'ha constituït els darrers temps en un lluitador contra la corrupció. Ha criticat la decisió del Tribunal Constitucional de bloquejar la creació d'un Tribunal especial per a lluitar contra la corrupció i ha aprofitat per a desacreditar els seus adversaris polítics amb vista a les eleccions legislatives del 2010.
La tensió entre Eslovàquia i Hongria es va incrementar al llarg de l'any. En primer lloc, per la nova llei lingüística, sobre la qual el Parlament hongarès va aprovar una declaració de condemna, ja que considera que representa una acció discriminatòria per a la minoria hongaresa d'Eslovàquia, que representa el 10% de la població i té l'hongarès com a llengua materna. En segon lloc, per un incident diplomàtic que va impedir l'entrada en territori eslovac del president hongarès. Aquest pretenia, en un viatge privat, visitar la ciutat de Komarno --de majoria hongaresa-- el 24 d'agost, data que Robert Fico va considerar inadequada, perquè es tracta de l'efemèride de la invasió de Txecoslovàquia per les tropes del Pacte de Varsòvia el 1968, entre les quals hi havia regiments hongaresos.