Les relacions amb el país veí d’Hongria i amb la població eslovaca d’origen hongarès (un 10% de la població) es van enterbolir arran de la promulgació, al mes d’abril, de la Llei patriòtica, impulsada des del Ministeri d’Educació (controlat pel Partit Nacional Eslovac) i que obliga a escoltar l’himne nacional a les escoles, els ajuntaments i els mitjans de comunicació. El 2009, la promulgació d’una llei lingüística que dificulta l’ús de la llengua hongaresa amb l’obligatorietat de la llengua eslovaca a l’Administració ja va generar fortes tensions al sud del país, on resideix la major part de la població hongaresa.
Al mes de juny es van celebrar eleccions legislatives al país, en què el partit socialdemòcrata (SMER) de Robert Fico va ser el més votat amb més del 34% dels vots. Malauradament, la defallida dels seus socis nacionalistes de Govern, el Partit Nacional Eslovac (SNS) i el Moviment per una Eslovàquia Democràtica (HZDS), va fer que els partits de centredreta poguessin formar una coalició. Aquesta coalició, liderada pel partit de centredreta Eslovàquia Democràtica i Unió Cristiana (SDKU) que, juntament amb els liberals de Llibertat i Solidaritat (SaS), el Moviment Democratacristià (SMK), i dos partits d’ascendència hongaresa, Most-Híd i l’antic partit de Coalició Hongaresa (SMK-MKP), va formar govern, i Iveta Radicová (SDKU) va ser nomenada primera ministra. La derrota de Fico es va atribuir, a més de la caiguda dels seus aliats, a la dèbil situació econòmica del país i als nombrosos casos de corrupció que van esquitxar el partit socialdemòcrata, incloent-hi el mateix Fico.
Les principals fites que s’ha posat el Govern de Radicová a l’inici del seu mandat estan principalment enfocades a fer sortir el país de la recessió. Per fer-ho, va impulsar una sèrie de reformes que tenen com a objectiu una reducció ostensible del dèficit i el deute públic, mitjançant la reducció de la despesa governamental, una profunda reforma del sistema de pensions i la lluita contra la corrupció. A més a més, dins del seu programa de Govern s’inclou la necessitat de millorar les tenses relacions amb Hongria.
Les relacions amb la UE es van enterbolir al mes d’agost arran de la decisió del Govern de la primera ministra Radicová de no participar en el pla de rescat financer a Grècia impulsat per la UE, malgrat que l’anterior Govern havia aprovat donar-hi suport amb un fons de 816 milions d’euros (l’1,02% del paquet del pla de rescat aprovat). La raó esgrimida pel Govern eslovac va ser que Eslovàquia té una renda per càpita inferior a Grècia i que per tant no considerava just ajudar un país en què els seus governants havien actuat de forma irresponsable.