A l’octubre, el clima polític al país es va enrarir per la negativa del Parlament a ratificar l’augment del Fons Europeu d’Estabilitat Financera (FEEF) impulsat des de la Unió Europea per fer front a la crisi de deute que va afectar Europa i, especialment, la crisi de Grècia. Aquest fons, emmarcat dins d’una estratègia comuna a tots els països de la Unió Europea, havia de ser ratificat pel Parlament eslovac per poder ser desenvolupat, però l’oposició eslovaca s’hi va negar per fer caure el Govern de la primera ministra Iveta Radicová, que va convocar eleccions anticipades per al març del 2012. Tanmateix, en una segona volta, i amb el suport de l’oposició, el Parlament va aprovar el paquet de mesures aprovades per la Unió Europea.
Des de determinats sectors i països de la Unió Europea es va entendre aquest recel de la societat eslovaca a acceptar aquest pla, ja que l’economia eslovaca és molt més dèbil que la grega. Aquest fet va generar que molts sectors de la societat eslovaca no entenguessin que Eslovàquia hagués de contribuir amb més 7.000 milions d’euros a ajudar un país amb més riquesa per capita que el seu, en un moment en què l’economia del país ha de fer front a nombroses tensions externes.
La convocatòria d’eleccions anticipades, les segones des de la seva independència el 1993, va significar la fi de l’efímer Govern de centredreta de Radicová, sorgit de les eleccions legislatives del 2010. Fins a la celebració de les eleccions, va governar el país un govern interí de transició encapçalat per la mateixa Radicová. Fruit de la caiguda del Govern, també va cessar del seu càrrec el president del Parlament, Richard Sulik.
En l’àmbit econòmic, el Govern de Radicová va continuar amb les tímides reformes començades el 2010 per a combatre la crisi econòmica. Entre aquestes reformes destaquen les encaminades a la lluita contra el frau fiscal, la reducció de l’endeutament del sector públic, la creació d’un impost especial per a la banca nacional i estrangera que opera al país, amb la fi de recaptar més de 80 milions d’euros i fer partícip la banca de les despeses davant futures crisis financeres del mateix sector. Aquest impost va ser molt ben rebut per amplis sectors de la societat eslovaca i de la pràctica totalitat dels grups polítics, i rebutjat per la banca. L’economia del país va créixer a un ritme molt lent, prop de l’1%, i el dèficit es va situar al 8%, incomplint els requisits de la UE del 3% del PIB.