Robert Fico, líder del partit socialdemòcrata eslovac, va guanyar les eleccions anticipades legislatives per majoria absoluta
© Consell d'Europa
Al final del desembre del 2011, un periodista canadenc resident a Eslovàquia va treure a la llum l'informe Goril·la del servei secret eslovac, que afectava directament gran part de l'elit política, econòmica i judicial del país. Es tracta d'un dossier que mostra la corrupció imperant entre els anys 1998 i 2006, amb gravacions de destacades personalitats econòmiques, empresarials i polítiques de l'època (Jirko Malchárek, ministre d'Economia sota el Govern de Mikuláš Dzurinda, o Anna Bubeniková, exdirectora del Fons del Patrimoni Nacional, entre d'altres), en el qual es parla de suborns milionaris a polítics i a partits a canvi de privilegis empresarials. La indignació ciutadana per la revelació d'aquest informe no es va fer esperar, i es van succeir manifestacions multitudinàries a les principals ciutats del país exigint una profunda investigació i l'assumpció de responsabilitats.
Al mes de març es van celebrar eleccions anticipades legislatives al país per la caiguda del Govern de la primera ministra Iveta Radičová el 2011 arran de la negativa inicial del Parlament de ratificar l'augment del Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FEEF) que Brussel·les va demanar. El partit socialdemòcrata SMER, dirigit per l'exprimer ministre Robert Fico, va guanyar la majoria absoluta en obtenir el 44% dels vots emesos (83 dels 150 escons del Parlament). Segons la majoria dels analistes, aquesta victòria es deu en part a l'impacte sobre l'opinió pública que va tenir l'informe Goril·la, el qual afectava directament el partit de Radičová.
L'economia eslovaca va continuar creixent moderadament durant aquest any, prop d'un 2%, tot i patir les conseqüències de la crisi a la zona euro. Malgrat això, els ingressos de l'Estat van continuar decreixent, principalment per una baixada del consum intern i una disminució de les exportacions. D'altra banda, les xifres de l'atur al país van continuar elevades, properes al 14% de la població en edat de treballar.
Durant els primers mesos del Govern de Fico, es van impulsar una sèrie de reformes estructurals que afecten el sistema de pensions, l'educació, la sanitat i el mercat financer i laboral. Com en molts països de la Unió Europea, l'objectiu de les reformes era la consolidació de les finances públiques, fortament debilitades pel context exterior. El nou primer ministre també es va comprometre a reduir l'alt nivell d'atur entre els joves i els aturats de llarga durada, a la vegada que la lluita contra la corrupció i una reforma del sistema judicial també van ser dos dels pilars del seu Govern. La pujada de certs impostos inclòs un impost a la banca i la baixada dels salaris dels funcionaris van ser algunes de les mesures més impopulars preses pel Govern, les quals van generar nombroses protestes al carrer.