El Govern eslovac va iniciar un ambiciós pla de reforma fiscal per lluitar contra l’economia submergida i l’evasió fiscal, a través de la prohibició del pagament en efectiu de compres superiors a 5.000 euros i la creació d’una loteria de factures amb periodicitat quinzenal que permetrà als eslovacs participar-hi mitjançant la validació dels seus rebuts i factures per imports superiors a un euro.
L’economia eslovaca va continuar creixent moderadament durant aquest any prop del 0,8%, sobretot gràcies a les exportacions que van afavorir un augment de la producció, especialment en el sector industrial. La debilitat de la demanda interna va continuar sent, però, un gran condicionant per a la recuperació de l’economia del país, en part per l’elevada taxa d’atur –prop d’un 15%, i que en els joves arriba al 35%. Les inundacions que van afectar el país al mes de juny també van ser un entrebanc per a l’economia.
En les eleccions regionals celebrades al novembre, el partit d’esquerra SMER, del primer ministre Robert Fico, va guanyar en sis de les vuit regions del país, i es va consolidar com el partit més fort del país. A Bratislava va guanyar el partit de centredreta de Pavol Frešo, mentre que la sorpresa la va donar el Partit del Poble-la Nostra Eslovàquia, d’extrema dreta, que amb el 55,5% dels vots va guanyar a la regió central de Banská Bystrica.
Les relacions amb Hongria es van mantenir tenses per la situació de la minoria hongaresa que viu en territori eslovac (10% de la població), mentre que el Govern de Fico va endurir el seu discurs ple de retòriques patriòtiques i referències a l’ideari nacional eslovac. Un nou focus de tensió es va obrir amb Hongria arran de la negativa del Govern eslovac a retolar en eslovac i hongarès alhora els cartells de les estacions de ferrocarril de la frontera d’ambdós països.