Les eleccions presidencials convocades al març van suposar un entrebanc important en les aspiracions de l’SMER, el partit del primer ministre socialdemòcrata Robert Fico, d’aconseguir el control de la presidència del país. El milionari Andrej Kiska, que es va presentar a les eleccions sense estar adscrit a cap partit polític, va ser la sorpresa després de guanyar, en la segona volta, les eleccions amb el 59,4% dels vots emesos i quedar per davant de Robert Fico, que s’havia presentat com a candidat a les presidencials però que va mantenir el càrrec de primer ministre en ser derrotat.
El calendari electoral va continuar amb la celebració de les eleccions europees del mes de maig, en què la victòria va ser per a l’SMER, amb el 24% dels vots emesos. Malgrat l’elevada abstenció enregistrada, la més alta de la UE i que va arribar al 87%, es va mantenir el suport ciutadà al Govern de Fico, tot i que va perdre un eurodiputat respecte a les eleccions del 2009. Els altres dos grans partits eslovacs, els democratacristians del KDH i els conservadors de l’SDKU, van mantenir el nombre d’eurodiputats. La gran revelació va ser el partit protesta OLNO, que va obtenir per primera vegada representació al Parlament Europeu.
La crisi econòmica que pateix tota la UE també va afectar l’economia eslovaca, encara que després de mesos d’un lleuger creixement, l’impuls donat pel sector de les exportacions, especialment la indústria automobilística, va fer que milloressin les previsions econòmiques amb una pujada superior al 2%. Tot i això, la taxa d’atur es va mantenir elevada, superior al 14%, mentre que la taxa de risc de pobresa va arribar al 19%.
Aquest 2014 es va commemorar el 25è aniversari de la Revolució de Vellut, el procés pacífic de transició del comunisme a la democràcia de l’antiga Txecoslovàquia.
En política exterior, l’actualitat va estar marcada pels successos d’Ucraïna i la intervenció russa en el conflicte. Tant el Govern eslovac com el txec i l’hongarès van ser els més reticents a aplicar-hi sancions de la Unió Europea a Rússia, tenint en compte que Eslovàquia depèn pràcticament al cent per cent del subministrament de gas rus. En una mesura sense precedents a la UE, el Parlament eslovac va aprovar una esmena constitucional que prohibeix l’exportació d’aigua potable, a excepció del consum personal, les missions humanitàries i les situacions d’emergència. La raó esgrimida pel primer ministre, Robert Fico, va ser evitar la sobreexplotació aqüífera.