La crisi de refugiats que va afectar Europa el 2015 va tenir un impacte menor a Eslovàquia, en comparació amb altres països europeus, especialment amb el país veí del sud, Hongria. Així i tot, el Govern de Robert Fico va ser un dels més bel·ligerants --juntament amb Txèquia, Hongria i Romania-- amb la Comissió Europea i el Consell Europeu respecte als plans per a la reubicació de 120.000 refugiats arribats a Itàlia i Grècia entre tots els països membres de la UE. A pesar que la xifra de refugiats que hauria d'acollir Eslovàquia seria molt petita, el Govern eslovac es va negar a acceptar aquest pla i el va denunciar davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Luxemburg. Posteriorment, en una decisió que va generar molta polèmica a tot Europa, el Govern eslovac va anunciar que tan sols acceptaria refugiats cristians en el marc del pla de refugiats de la UE. Aquesta decisió va xocar, però, amb la legislació europea, que prohibeix taxativament qualsevol discriminació per raons religioses. De la mateixa manera, els atemptats de París del mes de novembre van tenir una conseqüència directa a Eslovàquia en relació amb la crisi de refugiats, i el Govern de Robert Fico va anunciar la seva negativa a acceptar el pla europeu de reubicació per raons de seguretat. Així mateix, es va anunciar la legislació d'un nou paquet de mesures en matèria de seguretat que permetrà dotar de més poders la policia eslovaca per a la prevenció d'atacs terroristes i un augment de la plantilla policial mitjançant la contractació de més de 2.000 nous agents.
La millora de l'economia eslovaca va continuar aquest any i va ser un dels països que més va créixer a la Unió Europea, impulsat principalment per l'augment de la demanda interna i les inversions.
Al mes de febrer es va celebrar un polèmic referèndum sobre matrimonis gais i l'adopció de nens per parelles de gais o lesbianes, en el qual més del 90% dels vots van ser a favor de la seva prohibició. No obstant això, i com a resultat d'una participació molt baixa (21%), es va invalidar el resultat, ja que la legislació obliga que hi hagi una participació mínima del 50% perquè el resultat de consultes i referèndum tinguin un caràcter vinculant.