La situació política del país va estar marcada per les eleccions legislatives, celebrades al mes de març, que van provocar que, per primera vegada, es formés un govern de gran coalició entre els dos grans partits d’esquerra i dreta del país. El resultat electoral va donar com a guanyador el partit socialista (SMER), liderat pel primer ministre, Robert Fico, que amb el 28,3% dels vots emesos va estar molt per sota del 44% obtingut en les darreres eleccions, del 2012, i, per tant, no va obtenir la majoria necessària per a afrontar amb garanties la formació d’un nou govern. La fragmentació del Parlament resultant, amb la presència de fins a vuit grups polítics, va obligar Fico a haver de pactar amb l’ultraconservador Partit Nacional Eslovac (SNS), que va obtenir poc més del 12% dels vots i amb el qual ja havia governat en la seva primera legislatura (2006-10). El nou Govern eslovè inclou, a més, la participació del partit conservador Siet, que va obtenir el 5,7% dels vots, i els moderats eslovacohongaresos del Most-Híd, amb el 5,2%. L’acord de govern va implicar, entre d’altres, la baixada d’impostos a les grans empreses i mesures específiques per a resoldre les necessitats dels sistemes d’educació i salut.
La formació d’aquest nou Govern es va accelerar com a conseqüència de la presidència de torn de la UE, que Eslovàquia va assumir al mes de juliol per primera vegada des de la seva entrada a la UE el 2004.
La sorpresa de l’elecció la va donar l’entrada al Parlament del Partit Popular Nostra Eslovàquia (LSNS), partit polític d’extrema dreta dirigit per l’ultranacionalista Marian Kotleba, governador de Banská Bystrica, que va obtenir el 8,3% dels vots.
El Parlament eslovac va aprovar al final de novembre una llei proposada pel Partit Nacional Eslovac (SNS) que eleva a 50.000 el nombre de persones que ha de tenir una religió a Eslovàquia per a rebre subvencions públiques o obrir col·legis propis. Aquesta llei es va emmarcar dins de la política del Govern de Fico d’augmentar la pressió sobre els refugiats i immigrants de religió musulmana que resideixen al país i evitar que l’islam obtingui l’estatus de religió oficial. També es va promulgar una reforma legal per a frenar la presència de membres del partit LSNS als ferrocarrils eslovacs, arran d’una campanya d’intimidació que de manera irregular van estar realitzant durant mesos contra usuaris dels trens, especialment els d’ètnia gitana.
Al mes d’octubre es va produir la mort de Michal Kováč, el primer president democràtic d’Eslovàquia, que va estar al capdavant del país entre el 1993 i el 1998, després de la desintegració de Txecoslovàquia.