Finalment, a principis d'any, Eslovènia va ratificar l'adhesió de Croàciaa l'OTAN, una incorporació que havia bloquejat, igual com les negociacions d'adhesió a la UE, per la disputa territorial que enfronta tots dos països pels límits marítims de la badia de Piran. Mentre que Croàcia considera que els límits marítims s'han d'establir al mig de la badia, Eslovènia, amb una línia de costa menor que la del seu veí croat, reclama que les fronteres marítimes no limitin el seu accés directe a l'Adriàtica. L'acord d'arbitratge entre ambdós països es va firmar a Estocolm a principis de novembre.
El gest eslovè va posar fi a deu mesos de confrontació diplomàtica, que havia enrarit les relacions entre ambdós països. La nova actitud del Govern eslovè es va produir després de les converses entre el primer ministre, Borut Pahor, i la nova primera ministra croata, Jadranka Kosor, que va arribar al poder al juliol, després de la dimissió del seu predecessor. Ambdós polítics van comprometre's a no criticar l'altra part en públic com a mecanisme per a generar confiança i facilitar la resolució de la disputa.
En les eleccions europees de juny, el 20% dels vots van anar a parar al principal partit de l'oposició, el Partit Democràtic Eslovè, dirigit per l'antic primer ministre Janez Jansa. El Partit Socialdemòcrata de l'actual primer ministre Pahor va obtenir pitjors resultats, el 18% dels vots. El percentatge de vots emesos, el 28%, va situar Eslovènia entre els països amb una participació més baixa en aquestes conteses europeus.
A l'octubre, Eslovènia va rebre la notificació, juntament amb 19 estats membres més de la UE, que la Comissió Europea li obria un procediment de sanció per superar el límit del 3% fixat per al dèficit públic. L'impacte de la crisi sobre els ingressos fiscals i els costos dels plans d'estímul que es van posar en marxa expliquen l'increment del dèficit eslovè.