Els acords d’arbitratge signats al novembre del 2009 entre el Govern d’Eslovènia i el Govern croat, arran de la històrica disputa territorial sobre la península d’Ístria, van rebre el suport majoritari de la població eslovena en el referèndum convocat pel Govern que dirigeix el primer ministre Borut Pahor. El resultat d’aquesta votació va ser del 51,6% a favor del sí, i del 48,4% a favor del no. L’oposició a aquest arbitratge internacional va ser liderada pel líder opositor, i antic primer ministre, Janez Jansa. Aquest acord, que ja havia rebut el vistiplau dels parlaments d’ambdós països, preveu la creació d’una comissió internacional que emetrà un dictamen de caràcter vinculant, amb l’objectiu de posar fi a aquest conflicte que ha obstaculitzat l’entrada de Croàcia a la Unió Europea.
Un segon front que afecta les relacions entre tots dos països és l’entrada del primer banc eslovè, el Nova Liublianska Banka (NLB) al mercat croata, circumstància que va ser bloquejada per les autoritats governamentals d’aquest darrer. Al mes de juny, en una reunió entre el primer ministre eslovè, Borut Pahor, i la primera ministra croata, Jadranka Kosor, es va desencallar la situació i es van donar tres mesos per a arribar a una solució definitiva que permetés la fi d’aquesta disputa bancària (tot i que passat el temps previst encara no hi havia una solució real).
Al mes d’octubre es van celebrar eleccions locals a més de 200 municipis, pobles i ciutats del país. Els resultats van mostrar un descontentament dels votants respecte de la coalició que governa el país, ja que els tres partits que la integren van baixar en nombre de vots. El principal partit de l’oposició també va baixar en nombre de vots, però va superar clarament el partit governant (prop del 12%) assolint quasi el 20% dels vots. Els vertaders guanyadors van ser els diferents partits independents, que van obtenir prop del 20% dels vots. A la capital del país, Ljubljana, l’independent Zoran Jankovic, amb més del 60% dels vots, va continuar a l’alcaldia.
Respecte a la situació econòmica, el país va començar a sortir lentament de la crisi econòmica que ha patit els darrers dos anys, quan la pèrdua de competitivitat de la seva economia es va veure reflectida en una baixada considerable de les seves exportacions, la major part de les quals es dirigeixen a la resta de països de la Unió Europea; a més, l’atur va pujar fins prop d’un 10%. Per tot això, l’economia va tenir una previsió de creixement de poc més d’un 1%.