La situació política del país va estar marcada per la caiguda del Govern del primer ministre Borut Pahor, en el poder des del 2008, que va perdre una moció de confiança al setembre (36 vots a favor i 51 en contra). Aquest Govern, format per quatre partits de centreesquerra, es va quedar només amb un govern de coalició entre el partit socialdemòcrata (SD) i el partit liberal demòcrata (LDS). Aquest fet va obligar el president eslovè, Danilo Türk, a dissoldre el Parlament i convocar eleccions anticipades per al 4 de desembre. Aquesta derrota va tenir les seves arrels en el rebuig de la pràctica totalitat de l’oposició política i de la població –en un referèndum celebrat al juny– a la proposta d’una reforma parcial del sistema de pensions impulsada pel Govern de Pahor. Davant la sorpresa dels analistes, de les eleccions legislatives va emergir com a força guanyadora Eslovènia Positiva, de l’empresari i alcalde de Ljubliana Zoran Jankovic (29,5%). En segon lloc es va situar el favorit, el conservador Partit Democràtic d’Eslovènia de l’exprimer ministre Janesz Jansa (25,8%), i en tercer lloc els socialdemòcrates liderats per Pahor.
La situació econòmica va continuar marcada, com a la resta d’Europa, per la greu crisi econòmica i de confiança, amb l’afegitó de la crisi política. Això va provocar que al setembre les agències de qualificació retallessin en un grau el deute públic eslovè a curt i llarg termini, i la van deixar en “AA-” amb perspectiva estable. A més, des d’aquestes agències es va acusar el Govern eslovè de no fer res per a millorar la fràgil situació fiscal del país, de tenir un sistema bancari vulnerable, i de no fer front a l’augment del deute públic que s’havia duplicat en només quatre anys. Aquesta rebaixa en la qualificació va representar, de facto , que sigui més elevat l’interès que es paga per obtenir finançament en els mercats internacionals, amb les conseqüències que d’aquest fet se’n deriven.
El sector bancari va intentar fer front a les nombroses fallides empresarials i als impagaments de préstecs familiars i de petites i mitjanes empreses. El banc més gran del país, el Nova Ljubljanska Banka (NLB), va haver d’afrontar de nou un any amb fortes pèrdues, la qual cosa va fer córrer els rumors de la seva nacionalització o de la necessitat de l’assistència financera del Fons Europeu d’Estabilitat Financera per augmentar liquiditat o ampliar capital. El país també va patir una forta crisi en el sector de la construcció, un dels més importants motors econòmics del país, i que va significar una caiguda interanual en la seva activitat de més del 30%.