Les eleccions legislatives celebrades al desembre del 2011 van deixar oberta la designació del nou primer ministre. Malgrat la victòria de l'alcalde de Liubliana, Zoran Janković, de l'LZJ-PS, finalment va ser la segona força al Parlament, el Partit Demòcrata Eslovè (SDS), el qual va aconseguir que el seu candidat, l'exprimer ministre Janez Janša, fos escollit nou primer ministre amb el suport del Partit Socialdemòcrata. Els intents de Janković de formar govern van fracassar, i el president del país, Danilo Türk, va encarregar la formació de govern a Janša. Al febrer del 2012, Janša va aconseguir formar govern amb el suport d'altres formacions polítiques, i va assumir les regnes del país en un moment en què Eslovènia estava essent pressionada perquè demanés un rescat econòmic a causa de la fragilitat de la seva economia. Aquesta ombra permanent de rescat va ser la que va marcar el decurs de tot l'any.
La situació econòmica eslovena no va presentar signes de millora en el decurs de l'any. L'economia va continuar marcada per un important descens del consum intern i de les inversions, per l'explosió de la bombolla immobiliària iniciada el 2008, per la injecció de capital públic en els principals bancs del país que han patit els estralls de la crisi financera internacional (els quals s'han vist abocats a demanar ajuda a l'Estat per no fer fallida), per l'augment del deute públic (que ha passat del 22% al 55% en quatre anys), per més d'un 6% de dèficit, etc. Aquesta situació va fer que per tercer any consecutiu el país patís una forta recessió econòmica, amb una caiguda sostinguda del PIB i amb forts problemes de finançament.
El nou Govern de Janša va engegar un pla de contenció econòmica basat en l'austeritat que no està donant els fruits desitjats a curt termini. Per limitar el dèficit públic, va abaixar els salaris als funcionaris, va retallar en serveis socials, va apujar impostos, va reduir els pressupostos ministerials, va engegar plans de reformes en el sistema de pensions i en el mercat laboral, i va fer una reforma constitucional. La crisi econòmica va generar una important crisi social al país i, els darrers mesos del 2012, es van succeir mostres de rebuig a les polítiques reformistes del Govern.
Al mes de desembre es van celebrar eleccions presidencials que van donar la victòria al socialdemòcrata Borut Pahor, amb el 67,24% del vots, el qual va guanyar clarament el fins llavors president, Danilo Türk. Aquestes eleccions només van tenir una participació del 41%.
La corrupció va ser un altre tema clau del 2012. Els escàndols de corrupció es van succeir i van afectar tots els partits polítics. Al mes d'octubre va ser arrestat, i posteriorment posat en llibertat, l'alcalde de Liubliana, Zoran Janković, arran d'una investigació judicial per un escàndol de finançament il·legal que afecta el seu partit.
Al juny, una històrica sentència judicial del Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg va condemnar l'Estat eslovè a reparar econòmicament la privació de drets de milers d'habitants originaris d'altres antigues repúbliques iugoslaves que, arran de la desaparició de Iugoslàvia, van caure en un buit legal i jurídic, en ser esborrats dels padrons per ser considerats estrangers, perdent així la identitat, el dret d'assistència sanitària o la jubilació, entre d'altres. El 2010, el Govern i el Parlament eslovens van demanar perdó públicament per aquests successos, que, segons la majoria de les fonts, van suposar la pèrdua de drets de prop de 25.000 persones, conegudes com elsesborrats. La sentència del tribunal d'Estrasburg només suposa el pagament de la indemnització a aquelles persones que van portar a judici el Govern eslovè i deixa la porta oberta a una reclamació econòmica i legal de la resta de milers de ciutadans que van perdre els seus drets.