Al mes de gener, el malestar social arran de l’impacte de les polítiques d’austeritat encetades pel Govern de Janša el 2012 i les sospites de corrupció que afectaven el primer ministre van provocar una profunda crisi institucional. La dimissió de membres del Govern i la presentació d’una moció de censura al Parlament, al mes de febrer, van provocar la formació d’un nou Govern liderat per Alenka Bratušek, del partit Eslovènia Positiva, que es va convertir en la primera dona a assumir aquest càrrec. El nou Govern va rebre el suport del partit socialdemòcrata, del centrista Llista Cívica i del Partit dels Jubilats. Aquesta moció de censura va evitar la convocatòria d’eleccions anticipades i, segons molts analistes, un rescat financer extern.
La prioritat del nou Govern es va centrar a aconseguir el sanejament del sector bancari del país, amb actius tòxics que suposen prop del 20% del PIB del país. Malgrat tot, al mes de setembre dos dels bancs més petits del país –Probanka i Factor Banka– van fer fallida, i el Govern va haver d’assegurar els dipòsits bancaris per evitar un agreujament de la crisi. El Govern també va crear un “banc dolent” amb la finalitat de transferir tots els actius financers tòxics que acumula el sector bancari.
Les previsions macroeconòmiques van continuar sent dolentes, amb un creixement en negatiu de l’economia d’un 2%, un augment del dèficit fins el 7,5% del PIB i una taxa d’atur d’un 10%. A banda d’això, la falta de crèdit va provocar l’asfíxia de les empreses pels deutes que les va deixar sense capacitat d’internacionalització o d’expansió. Paral·lelament, i a instàncies de la Unió Europea, Bratušek va iniciar un programa de reformes que va incloure les privatitzacions de 15 empreses públiques –entre les quals hi havia el segon banc del país– i un augment de l’IVA, que passa del 20% al 22%, i que preveu una reducció de salaris de prop del 6% en la funció pública.
Al mes de juny es va condemnar l’exprimer ministre Janez Janša, en un controvertit judici, a dos anys de presó per càrrecs de corrupció per haver comprat amb fons públics equipament militar finlandès el 2006.