La política eslovena va estar condicionada per la desintegració de la coalició governant de centreesquerra, els problemes interns del partit Eslovènia Positiva (PS) i la convocatòria anticipada d’eleccions parlamentàries, i la celebració de les eleccions europees del mes de maig.
Al l’abril, el PS, el partit de la primera ministra, Alenka Bratusek, va celebrar un congrés nacional amb eleccions internes per a escollir-ne el nou líder. Enmig de fortes discussions i divisions internes, va guanyar les eleccions l’alcalde de Liubliana, Zoran Janković, que tenia fronts judicials oberts per diverses acusacions de corrupció. La conseqüència immediata va ser la renúncia de Bratusek, que s’havia presentat a les eleccions internes al càrrec de primera ministra, cosa que va provocar la dissolució del Govern de coalició de centreesquerra format per quatre partits –els líders de les altres tres formacions polítiques que sostenien el Govern de Bratusek n’havien anunciat la retirada si Janković tornava a la direcció del PS–, i la convocatòria d’eleccions anticipades.
Les eleccions anticipades es van celebrar el 13 de juliol, i les va guanyar un conegut professor de dret Miro Cerar, que en poc més de quaranta dies havia creat un nou partit polític, l’SMC, que va obtenir el suport del 36% de l’electorat i 34 diputats. Aquest resultat, però, no va ser suficient per encarar en solitari la governabilitat del país, i es va veure forçat a crear un Govern de coalició amb dos altres partits. Per la seva banda, l’SDS de l’exprimer ministre Janša es va convertir en el principal partit de l’oposició amb 21 escons, mentre que el partit de Bratusek es va quedar fora del Parlament.
Al mes d’octubre, es va generar una polèmica al país per la decisió del Parlament de retirar l’acta de diputat que havia obtingut en les eleccions l’exprimer ministre Janez Janša, per incompatibilitat d’aquest càrrec amb el fet que compleix una pena de presó per corrupció. Aquest fet va comportar que el principal grup de l’oposició es retirés temporalment del Parlament.
Cerar va presentar un ambiciós pla de reformes, seguint la majoria de les recomanacions que uns quants mesos abans havia presentat la Comissió Europea i que inclou la privatització de la major part d’empreses públiques eslovenes. A banda d’això, tan sols un mes després de constituir-se el nou govern, el ministre d’Economia, Josef Petrović, va dimitir després que es fessin públiques les sospites que havia participat en un cas de frau contra l’Administració pública anys abans de ser ministre.
L’altra gran fita electoral de l’any van ser les eleccions europees, que es van desenvolupar condicionades per la caiguda del Govern de Bratusek. El Partit Demòcrata (SDS) i principal partit de l’oposició va guanyar les eleccions amb prop del 25% dels vots emesos. En segon lloc va quedar la coalició de centredreta NSI-SLS, que va obtenir el 16% dels vots. La sorpresa va ser per al partit SP, de la dimissòria Bratusek, que només va obtenir el 6% dels vots i que es va quedar fora del Parlament Europeu.
La debilitat del sector bancari va continuar marcant l’agenda econòmica del país, condicionada per un creixement econòmic pobre que no va arribar a l’1%, però que malgrat tot li va permetre sortir de la recessió al mes de maig. Els dos principals bancs eslovens de propietat estatal, NLB i NKBM, van ser recapitalitzats al principi d’any per problemes de solvència.