La crisi de refugiats que va afectar Europa aquest any va tenir un fort impacte a Eslovènia, amb l'entrada de més de 600.000 refugiats i migrants per les seves fronteres. Encara que inicialment el Govern de Miro Cerar va ser favorable a facilitar el trànsit de milers de persones que intentaven arribar a Alemanya i Àustria a través de territori eslovè, la falta d'acord entre els països balcànics i Hongria i les reaccions d'alguns governs del seu entorn, que van impedir l'accés als refugiats, van desbordar la capacitat del Govern eslovè. Aquest es va veure forçat a mobilitzar l'exèrcit per a millorar i controlar la gestió de les seves fronteres, especialment la croata. A més, es va aprovar donar a l'exèrcit poders addicionals durant un període limitat de temps, motiu pel qual es van estendre les competències de les forces armades a tasques de seguretat interna. També es van haver d'enviar reservistes a donar suport a la feina de la policia eslovena en el control dels fluxos migratoris.
Com a resposta al tancament de fronteres i a la construcció de tanques a la frontera entre Hongria i Croàcia i Sèrbia, el Govern eslovè va construir altres tanques a la seva frontera amb Croàcia, amb les quals espera controlar millor el flux de refugiats i migrants.
El Govern eslovè va seguir l'exemple de deu països europeus més amb l'aprovació, al mes de març, d'una esmena en l'Acta de matrimoni i relacions familiars que estén els drets també a parelles casades del mateix sexe. L'oposició frontal de grups conservadors, amb el suport de l'Església catòlica eslovena, va forçar la celebració d'un referèndum al desembre, amb el qual es vol derogar aquesta llei de matrimoni igualitari.
D'altra banda, més de 300.000 estalviadors croats i bosnians van recuperar els 270 milions d'euros en dipòsits que tenien a l'antic Banc de Ljubljana i que, amb l'inici de la guerra dels Balcans, no van poder recuperar. Una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans del 2014 va obligar el banc, i de manera subsidiària Eslovènia, a retornar tots aquests fons.
Amb relació a la situació econòmica del país, aquesta va continuar recuperant-se després d'anys d'una important caiguda, seguint l'exemple d'altres països europeus. El pla de xoc impulsat pel Govern eslovè va permetre sanejar parcialment els comptes públics, impulsant un procés de privatització de més de 20 empreses públiques, que va tenir la negativa frontal de l'oposició. El creixement de les exportacions, igualment, va ser clau per a la recuperació econòmica.
Després de la desmembració de Iugoslàvia els governs de Croàcia i Eslovènia van acordar la creació d'un tribunal d'arbitratge que dirimís les disputes frontereres entre els dos països. Les filtracions a mitjan any d'unes gravacions en què un dels jutges del tribunal revelava informació confidencial a la representant del Govern eslovè va provocar la retirada temporal de les negociacions de Croàcia.