Camp de refugiats de Livarna, a la localitat eslovena de Dobova, fronterera amb Croàcia
© Meabh Smith / Trocaire
Les relacions entre el Govern de Croàcia i Eslovènia van centrar bona part del debat polític durant tot aquest 2016. En el marc de l’arbitratge sobre el conflicte territorial que, des del 1991, mantenen aquests dos governs, el Govern croat va decidir abandonar les negociacions després que es filtrés una gravació en la qual un jutge del Tribunal d’Arbitratge intercanviava presumptament informació confidencial amb membres del Govern eslovè. Aquesta decisió va provocar la dimissió, finalment no acceptada, del ministre d’Afers Estrangers eslovè, Karl Erjavec. D’altra banda, també va condicionar la relació entre els dos països la demanda interposada per Eslovènia a Croàcia per la pèrdua de prop de 360 milions d’euros per deutes contrets per empreses croates amb bancs eslovens quan ambdós països encara formaven part de l’antiga Iugoslàvia. L’economia eslovena va continuar la seva recuperació després de la forta crisi econòmica dels anys anteriors. Totes les previsions van apuntar que el 2017 l’economia eslovena continuarà creixent, impulsada per un augment de la despesa dels consumidors, les exportacions –principalment del sector automobilístic i farmacèutic– i el turisme internacional. El Govern, encapçalat per Miro Cerar, va continuar impulsant reformes estructurals, que estan suposant la privatització de les principals empreses públiques i els bancs. Fruit d’aquestes reformes està previst que el principal banc del país, Nova Ljubljanska Banka (NLB), de propietat estatal, sigui privatitzat el 2017.
Al mes de desembre va ser aprovada una controvertida llei al Parlament que permetrà l’acomiadament de qualsevol alcalde durant el seu segon o tercer any de mandat, seguint un complicat procés que estarà regulat sota estrictes condicions com, per exemple, que la participació en el referèndum sigui com a mínim del 90% de les persones que van exercir el seu dret a vot durant les eleccions que van escollir l’alcalde. Aquesta llei va tenir el suport del primer ministre Cerar.
Amb relació a l’anomenada crisi dels refugiats, que va afectar bona part del continent europeu el 2015, el Govern eslovè va prohibir l’entrada a tots els migrants, excepte aquells que volguessin sol·licitar asil a Eslovènia o aquelles persones amb necessitats humanitàries específiques. Aquesta decisió va ser presa pocs dies abans de la signatura de l’acord entre Turquia i la Unió Europea.