L’arbitratge sobre el conflicte territorial que des del 1991 mantenen els governs d’Eslovènia i de Croàcia va centrar bona part del clima polític durant tot el 2017. El mes de juny, el Tribunal d’Arbitratge de la Haia va emetre el seu dictamen i va donar la raó a Eslovènia en moltes de les seves demandes. Així, la resolució dona a aquest país els drets de navegació sobre tres quartes parts de les aigües que envolten la badia de Piran, i també li dona parcialment la raó en la seva reclamació d’ampliar l’accés a la Mediterrània, per al qual estableix un espai marítim en una part de la mar Adriàtica, que actualment pertany a Croàcia, a què tindrien dret tots dos països.
La decisió del Tribunal d’Arbitratge no va ser acceptada per Croàcia, perquè Zagreb no reconeix la legitimitat d’aquest tribunal des del 2015, quan unilateralment va trencar el seu suport després que es publiquessin conversacions que presumptament demostraven els intents d’influència del Govern eslovè en el Tribunal i l’accés a informació confidencial. Per la seva part, Eslovènia va recordar a Croàcia que el dictamen té caràcter vinculant, perquè tots dos països es van comprometre a acatar-ne la resolució el 2009 i, una vegada conegut el dictamen, a fer els passos necessaris per a implementar la decisió del tribunal. Aquesta controvèrsia no va evitar que el Govern eslovè es comprometés a aplicar aquelles parts del dictamen que podia posar en vigor pel seu compte, ni que el Govern de Zagreb anunciés el risc que suposaria que Eslovènia prengués mesures unilaterals.
El mes d’octubre es van celebrar eleccions presidencials, en què va resultar reelegit per cinc anys més l’actual president, Borut Pahor. En primera volta, Pahor va obtenir el 47% dels vots, la qual cosa va forçar la convocatòria d’una segona volta, en què va aconseguir el 53% dels vots. D’altra banda, l’humorista Marjan Šarec, que sorprenentment va arribar a la segona volta, va obtenir el suport del 47% dels electors.