Esports 2019

Atletisme

El kenyà Eliud Kipchoge, que va ser elegit atleta de l’any per segon cop consecutiu, va continuar amb els seus objectius a la marató. Va fer la tercera millor marca mundial de la història (2.02.37 h) a Londres i va rebaixar el rècord a menys de dues hores (1.59.40 h) en un projecte no homologat en què va demostrar que el mur de les dues hores en una marató començava a caure.

Al Campionat del Món que es va cebrar a Doha (Qatar) es va arribar a un gran nivell. Malgrat la calor, la nord-americana Dalilah Muhammad, atleta de l’any, va destacar fent el rècord mundial dels 400 m tanques (52,16 s). A la marató, la prova més dura per les condicions en què es va disputar, l’atleta de Valls Marta Galimany va quedar en setzena posició.

Bàsquet

El nom més destacat del 2019 va ser el de Marc Gasol. El pivot va seguir el camí del seu germà Pau, campió el 2009 i el 2010, i va obtenir el seu primer anell de campió de l’NBA conquerint el títol amb els Toronto Raptors, franquícia que també es va estrenar com a reina de la competició. Pau i Marc Gasol ja havien fet història plegats el 2015 quan van fer el salt inicial a l’All-Star de Nova York. Marc, que sempre havia crescut a l’ombra de Pau, va començar el 2019 als Memphis Grizzlies, on era el vertader pal de paller d’un equip sense possibilitats de lluitar pel títol nord-americà. En una aposta arriscada va deixar enrere una dècada a l’equip dels Grizzlies per anar al dels Raptors, molt més ambiciosos. Va encaixar en una plantilla que va trencar fronteres i límits, perquè mai cap equip que no fos dels Estats Units havia conquerit la Lliga. El títol de jugador més valuós (MVP) de les finals va ser per a l’aler Kawhi Leonard, però el seu èxit no hauria estat possible sense Gasol, que va acabar completant una temporada amb 103 partits a l’NBA: 53 als Grizzlies i 26 de lliga regular, i 24 de play-off amb els Raptors. També va formar part de l’equip campió el jugador del Congo Serge Ibaka, format a l’Hospitalet (LEB Or) i el Manresa (ACB).

El triomf a l’NBA, amb tot, només va ser el preludi d’un any que va esdevenir llegendari per al jugador, que va ser un dels líders de la selecció espanyola que va conquerir el Campionat del Món a la Xina. Marc Gasol es va convertir en el segon jugador de la història a assolir la mateixa temporada l’NBA i el Campionat del Món; anteriorment només ho havia aconseguit Lamar Odom, el 2010, quan jugava a Los Angeles Lakers. La principal baixa de l’equip espanyol va ser, precisament, la de Pau Gasol, lesionat. Marc, doncs, es va haver de multiplicar sota les anelles i va liderar l’equip en els partits decisius a les semifinals (contra Austràlia) i a la final contra l’Argentina, en què Espanya va vèncer per 95 a 75. Marc Gasol va ser nomenat millor pivot del campionat.

L’altre gran protagonista de la cita va ser el jugador Ricky Rubio, que va ser considerat el millor base i el jugador més valuós del campionat. El base del Masnou, que en aquest 2019 va deixar els Utah Jazz i va acabar fitxant pels Phoenix Suns, va fer un bon mundial en la plenitud de la seva carrera, amb unes mitjanes de 16,4 punts, 6 assistències, 4,6 rebots, 1,5 recuperacions i 17,5 punts de valoració.

El Campionat del Món també el van disputar els jugadors catalans Pierre Oriola i Pau Ribas; l’andorrà Quino Colom; els jugadors de les Illes Rudy Fernández i Sergi Llull, i el valencià Víctor Claver.

Marc Gasol no només va completar la millor temporada de la seva trajectòria sinó que va presidir des de la distància el Club Bàsquet Girona, l’últim equip en què va jugar tot un històric del bàsquet català, Jordi Trias, que a l’estiu va penjar la samarreta després de gairebé vint anys com a professional.

A l’ACB, el FC Barcelona va conquerir la Copa del Rei a Madrid contra el Real Madrid, però va ser derrotat per 3 a 1 en la final de la Lliga. El club català va fitxar a l’estiu un dels grans jugadors europeus de l’NBA, Nikola Mirotić, que va passar a ser el jugador més ben pagat d’Europa, amb l’objectiu de tornar a conquerir l’Eurolliga que el 2019 va ser per al CSKA de Moscou.

A Girona hi va haver un altre dels grans triomfs de l’esport català el 2019. L’Uni Girona va aixecar la seva segona Lliga femenina de la història. L’equip, dirigit per un entrenador de la casa, Eric Surís, van tombar per 73-65 el Perfumerías Avenida després d’haver guanyat a Salamanca en el primer assalt de la final. En conseqüència, l’equip va obtenir plaça per a l’Eurolliga i la veterana Laia Palau va confirmar que no es retirava i que continuaria un any més a Fontajau.

La mateixa Palau i les jugadores catalanes Marta Xargay, Anna Cruz, Queralt Casas, Sílvia Domínguez i Andrea Vilaró van ser campiones d’Europa a l’estiu amb la selecció espanyola en el campionat disputat a Sèrbia i Letònia. A la final, l’equip dirigit pel barceloní Lucas Mondelo va superar clarament França (86-66). Marta Xargay va ser nomenada millor escorta del campionat.

Futbol

El FC Barcelona va guanyar la seva vuitena Lliga en els últims onze anys, la segona amb Ernesto Valverde a la banqueta i la desena de Leo Messi. L’equip va segellar el títol el 27 d’abril amb un gol del davanter argentí contra el Llevant que va certificar la Lliga número 26 de la història del club. Però tota l’eufòria es va transformar en frustració màxima només una setmana i mitja després. Del cel a l’infern d’Anfield en només deu dies. El Barça, que havia golejat per 3-0 el Liverpool al Camp Nou en el partit d’anada de les semifinals de la Lliga de Campions, va arribar al partit de tornada després d’haver deixat sentenciada la Lliga, però el Liverpool va ser capaç d’aixecar un 3-0 (4-0) en una de les pitjors desfetes dels blaugrana a Europa. El drama de Liverpool va condicionar mentalment tot el vestidor de cara a la final de la Copa del Rei contra el Sevilla, títol que va acabar alçant l’equip andalús (2-1).

Tot i no guanyar la Lliga de Campions, va ser un any daurat per a Messi, que va tornar a guanyar tots els premis individuals. L’1 de desembre, deu anys després de guanyar la primera Pilota d’Or, va recollir-ne la sisena a París. Als seus 32 anys, Messi es va convertir en el jugador que més Pilotes d’Or ha guanyat i va desempatar així amb el portuguès Cristiano Ronaldo, tercer en aquesta última edició. Segon va ser el central del Liverpool Virgil van Dijk. Abans, el 16 d’octubre, coincidint amb l’efemèride dels quinze anys del seu debut amb la samarreta del Barça en partit oficial, Messi va recollir la seva sisena Bota d’Or, en reconeixement dels 36 gols marcats a la Lliga, i va establir un nou rècord per davant de les quatre de Cristiano Ronaldo. Messi també va guanyar el premi The Best de la FIFA. L’argentí va obtenir aquesta distinció per primera vegada, amb un total de 46 punts. Van Dijk, el guanyador a la gala de la UEFA, va ser segon amb 38 punts i Cristiano Ronaldo, tercer amb 36.

El FC Barcelona va tancar el mercat d’estiu amb la incorporació d’Antoine Griezmann (Atlético de Madrid), Frenkie de Jong (Ajax), Neto (València) i Junior Firpo (Betis), mentre que Moussa Wague (Barça B) va passar a tenir fitxa del primer equip. Tot plegat va significar una inversió en fitxatges superior a 200 milions d’euros.

La revelació en majúscula d’aquesta temporada, amb tot, va ser el jugador nascut a Guinea-Bissau Ansu Fati. El 25 d’agost, amb 16 anys i 300 dies, va debutar amb el primer equip i es va convertir, així, en el segon jugador més jove a debutar amb el FC Barcelona. Però Ansu Fati va continuar acumulant rècords: el 31 d’agost va esdevenir el jugador més jove del club a marcar un gol en un partit oficial, amb 16 anys i 304 dies; el 17 de setembre es va convertir en el jugador més jove del club a debutar a la Lliga de Campions, en un partit contra el Borussia Dortmund de la fase de grups, i el 10 de desembre va marcar el gol de la victòria del conjunt blaugrana davant l’Inter de Milà per 1-2, i es va convertir en el golejador més jove en la història de la Lliga de Campions, amb 17 anys i 40 dies.

El 27 de febrer, l’Audiència Nacional va ordenar la posada en llibertat provisional de l’expresident del club Sandro Rosell, després de vint-i-un mesos en presó preventiva al centre penitenciari de Soto del Real (Madrid). En el judici, el 24 d’abril, l’expresident del FC Barcelona va ser absolt definitivament dels càrrecs de blanquejar comissions pels drets audiovisuals de 24 partits de la selecció brasilera, així com també van ser absolts els altres cinc acusats.

El mes de febrer, la junta directiva del FC Barcelona va aprovar la decisió de retirar les distincions concedides en el seu dia a Francisco Franco. La decisió va ser ratificada el 6 d’octubre en l’assemblea de socis compromissaris, amb un total de 671 vots a favor, 2 en contra i 7 abstencions. A Franco li van retirar la insígnia d’or del club, concedida l’any 1951, la medalla d’or de l’any 1971, commemorativa en la inauguració del Palau Blaugrana, i la medalla d’or commemorativa de les noces de platí del club del 1974.

El RCD Espanyol va viure un esclat d’alegria el mes de maig quan es va certificar la tornada de l’entitat a Europa per a jugar la Lliga Europa de la UEFA després de dotze anys, tot i que l’equip va acabar l’any com a cuer de la Lliga. La invasió de camp de l’afició en el darrer partit de la temporada contra la Real Sociedad (2-0) tenia tot el significat del món: celebrar aquesta tornada després de tants anys. Així, el 2019 va ser un any en què l’equip va tenir els millors i els pitjors resultats en dotze mesos, i l’afició, a més, va veure com els seus referents fitxaven per altres equips amb més poder econòmic.

A l’estiu, l’entrenador Joan Francesc Ferrer, Rubi, va fitxar pel Betis. A la banqueta, la direcció esportiva va decidir confiar en un home de la casa, David Gallego, que va arribar amb la garantia de bons resultats amb el filial. Amb Gallego, l’equip va aconseguir la classificació a la fase regular de la Lliga Europa. A la Lliga, en canvi, tot al contrari, i els mals resultats van acabar amb la destitució de Gallego al capdavant de la banqueta. La direcció esportiva va confiar el relleu a Pablo Machín, que va continuar amb la mateixa tònica negativa en els resultats que Gallego. L’exentrenador del Girona va intentar revolucionar l’equip, però va acabar essent substituït al final d’any per Abelardo. Al desembre, amb l’equip en plena depressió per culpa dels resultats, el president Chen Yansheng va decidir canviar l’organigrama de l’entitat. Així es va prescindir de Roger Guasch, que havia estat el director general del club els darrers dos anys, Òscar Perarnau, fins aleshores director esportiu, va ser situat en la secretaria tècnica, mentre que Francisco Joaquín Pérez Rufete, director de futbol professional, va passar a estar per sobre de Perarnau.

El Girona FC va viure una segona temporada convulsa a primera divisió que va concloure amb el descens de l’equip a segona. Al principi del 2019 pocs podien imaginar el fatal desenllaç perquè l’equip va començar l’any en el novè lloc de la classificació, però tot es va torçar en l’últim tram del campionat, després d’una històrica victòria al Santiago Bernabéu contra el Real Madrid (1-2). Dels deu últims partits, només va ser capaç de guanyar-ne un. Ni els 19 gols de Stuani, cinquè màxim artiller de la Lliga, van servir per a salvar l’equip.

El 2019 no va ser millor any per al futbol de les comarques tarragonines. El Nàstic va baixar a segona divisió B després de quatre temporades consecutives a segona A. Però encara més greu va ser la situació viscuda pel CF Reus Deportiu, que va certificar la seva desaparició amb la desqualificació del filial de primera catalana per no presentar-se a jugar un partit per segon cop. El mateix que va fer el primer equip.

Un capítol a banda mereix l’equip femení del FC Barcelona, que va fer història en classificar-se per primer cop per a la final de la Lliga de Campions, que es va disputar a Budapest en un partit en què les campiones, l’Olympique de Lió, van ser molt superiors (4-1). Aitana Bonmatí va ser nomenada millor jugadora catalana de l’any. La Copa del Món femenina de futbol, disputada a França, la va guanyar l’equip dels Estats Units, la jugadora més emblemàtica del qual, Megan Rapinoe, va guanyar la Pilota d’Or.

A la Lliga de Campions es va encetar una nova dècada amb el Liverpool de Jürgen Klopp, el botxí del FC Barcelona amb el 4-0 històric d’Anfield, que va marcar el nou camí amb un joc de velocitat i pressió letal per als rivals. En la final, jugada al Wanda Metropolitano de Madrid, no va necessitar fer el seu millor partit per tombar el Tottenham amb un gol de Salah de penal i un altre d’Origi (2-0). Amb tot, l’equip va continuar sense guanyar una Premier League des que aquesta competició va veure la llum el 1991. Ni tan sols sumar 97 punts va ser suficient aquesta vegada perquè l’equip va ser batut en la línia de meta per la immaculada trajectòria del Manchester City de Pep Guardiola, entrenador que ja havia guanyat la Lliga de la temporada anterior. En una temporada plena de tardes èpiques per al vigent campió d’Europa, el Mundial de clubs va ser un termòmetre inequívoc de l’estat de gràcia en què va viure el club per tancar el 2019. Contra rivals que van saber incomodar-lo, com el Monterrey mexicà i el Flamengo brasiler, el conjunt anglès sempre va tenir l’última paraula, puntual i devastadora per decantar els partits en l’últim instant. I sempre amb Firmino com a principal protagonista. El davanter va ser l’autor del gol decisiu marcat a la final, a la pròrroga, contra els brasilers (1-0).

A la Copa Amèrica, l’exjugador del FC Barcelona Dani Alves, tot i els seus 36 anys, va liderar la canarinha, després del desencís al Mundial de Rússia, al títol en què va ser amfitriona. Sense la gran figura de Neymar, lesionat, el defensa va ser nomenat millor jugador d’un torneig en què els brasilers van noquejar l’Argentina de Messi en una polèmica semifinal i al Perú en la final. Com a curiositat, cal dir que, sempre que ha organitzat la Copa Amèrica, el Brasil l’ha guanyat.

Gimnàstica

Alguns prestigiosos mitjans de comunicació com L’Equipe, Associated Press i l’agència EFE van coincidir a nomenar com a millor esportista del 2019 la gimnasta nord-americana Simone Biles, que va tornar a sorprendre tothom en el Campionat del Món, celebrat a la ciutat alemanya de Stuttgart el mes d’octubre, no tan sols pel seu domini en la categoria femenina sinó per la seva constant evolució. Amb 22 anys, en el primer dia de competició va ser la primera de la història a completar un triple-doble en l’exercici de terra, un salt que va ser batejat com Biles II. Va ser la primera, a més, a guanyar cinc mundials de la competició general (2013, 2014, 2015, 2018 i 2019) i va batre un nou rècord absolut de medalles (25) després de guanyar les finals de salt, terra, barra d’equilibri i equips.

Motor

El curs 2019 del Campionat del Món de motociclisme de velocitat va tenir dos noms propis: els de Marc i Àlex Márquez, campions de les categories de MotoGP i Moto2, respectivament. El doble èxit dels germans cerverins va tenir continuació en la cadena d’esdeveniments desfermada per la retirada sobtada de Jorge Lorenzo, que va culminar en l’ascens d’Àlex a MotoGP com a company de Marc en el totpoderós equip Honda HRC.

En la categoria reina, Marc Márquez va signar el millor curs d’ençà del seu brillant debut, el 2013. Tot i que va obtenir més victòries el 2014 (13), durant el mundial del 2019 la seva actuació va ser encara més dominant. Als 26 anys, Márquez va vèncer en dotze curses de les dinou disputades i va sumar sis segons llocs. Fruit d’aquest domini, el català es va embutxacar el títol a Tailàndia, quan encara faltaven quatre curses, i va tancar la temporada amb el rècord de punts en la categoria reina, 420 d’un màxim de 475. El registre va empetitir la marca anterior de Lorenzo, que el 2010 va guanyar el seu primer títol de MotoGP amb 383 punts de 450 possibles. En la general, el seu avantatge no va parar de créixer, i Andrea Dovizioso (Ducati), subcampió per tercer any consecutiu, va acabar cedint 151 punts, el doble que l’any anterior. Márquez acumula ja vuit títols des que va guanyar el de 125 cc el 2010, sis dels quals han estat en les temporades que ha completat en MotoGP.

L’èxit del Tro de Cervera es va veure arrodonit pel títol del seu germà Àlex en la cilindrada intermèdia. Als 23 anys, el petit dels Márquez va ser el pilot més en forma del grup en el seu cinquè curs en Moto2. Amb cinc victòries i deu podis en total, es va coronar en la penúltima prova, a Malàisia. El seu domini encara hauria estat més ampli si a Jerez no s’hagués vist embolicat en una caiguda múltiple en els primers revolts, i a Assen un rival no l’hagués tombat en les últimes voltes.

Va ser el tercer cop que els germans Márquez guanyaven un títol el mateix any. El primer va ser el 2012, quan Marc va ser campió de Moto2 i Àlex va vèncer en el CEV de Moto3, l’actual mundial júnior. Al cap de dos anys, el 2014, el gran va sumar el segon títol de MotoGP i el petit es va coronar en Moto3.

En el Campionat del Món de fórmula 1, Mercedes va sumar el sisè doblet consecutiu de marques i pilots i, amb dotze títols seguits, va batre els onze de Ferrari (sis de marques i cinc de pilots) entre el 1999 i el 2004. El cap de files de Mercedes, l’anglès Lewis Hamilton, va guanyar el seu sisè títol mundial. Ferrari es va haver de conformar amb l’eclosió del monegasc Charles Leclerc, que en la seva primera temporada va refermar les credencials de futur campió del món.

En trial, Toni Bou va sumar el tretzè doblet consecutiu, als 33 anys, amb el qual el pilot de Piera ja acumula 26 títols mundials de la modalitat, tots amb Montesa. En pista coberta, Adam Raga el va batre a Barcelona, però el pierenc va vèncer en les altres cinc proves; a l’aire lliure, va tancar la temporada imbatut.

Natació

L’art d’Ona Carbonell dins la piscina va tornar a brillar en el Campionat del Món de Gwangju (Corea del Sud), que es va disputar a l’estiu. La catalana va guanyar dues medalles de plata (en el solo lliure i el solo tècnic) i una de bronze (en la rutina especial per equips), i va arribar a la xifra de 23 medalles guanyades en set mundials diferents –una d’or, en el combo l’any 2009, onze de plata i onze més de bronze–, convertint-se en la nedadora amb més medalles en la història dels mundials, per davant de la russa Svetlana Romàixina, que va aconseguir tres ors a la localitat coreana i va arribar a la xifra de 21 medalles en set mundials, totes d’or. Ona Carbonell és la tercera esportista amb més medalles en Campionats del Món FINA, només per darrere dels nedadors nord-americans Michael Phelps (33) i Ryan Lochte (27).  Nomenada millor esportista catalana per la Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC), dos mesos després dels èxits en el Campionat del Món del 2019 va anunciar la seva retirada temporal de la natació artística per dedicar més temps a la seva família, i va renunciar així a disputar els Jocs Olímpics de Tòquio.

En les proves de natació, els dos únics rècords del món els van assolir el rus Anton Txupkov en 200 m braça (2.06,12 min) i l’hongarès Kristóf Milák en 200 m papallona (1.50,73 min). La gran revelació va ser la nord-americana de 17 anys Regan Smith, campiona dels 200 m esquena i nomenada millor nedadora del 2019.

Patinatge i hoquei sobre patins

Els Jocs Mundials de Patinatge (World Roller Games) del 2019 celebrats a Barcelona, la competició internacional més rellevant disputada enguany a Catalunya, van exhibir al món el potencial esportiu i organitzatiu del patinatge català. El considerat mundial de mundials de les onze disciplines del patinatge va servir de consagració per als esportistes catalans, que van aconseguir 22 de les 33 medalles que va guanyar l’equip espanyol. Va destacar el paper de les esportistes femenines. Les patinadores del CPA Girona van guanyar per primera vegada el Campionat del Món de grups de xou i ho van fer davant d’un altre equip català, el CPA Olot. Per la seva banda, l’equip femení d’hoquei sobre patins, amb set jugadores catalanes, també va ser campió del món en superar l’Argentina a la final (8-5).

Un altre equip femení d’hoquei sobre patins que va fer història va ser el CP Voltregà, que va derrotar el HC Palau de Plegamans (2-1) en el temps afegit i va guanyar la seva sisena Copa d’Europa.

Pel que fa als equips masculins, el CE Lleida Llista Blava va repetir en l’Europe Cup (abans anomenada Copa de la CERS), en la qual va vèncer l’equip italià Sarzana (6-3). En l’Eurolliga, el FC Barcelona va perdre en la semifinal contra el Porto, mentre que l’Sporting Clube de Portugal, amb els catalans Gil, Font i Marín, va ser-ne el campió.

Tennis

El número u del món al final de l’any va ser Rafael Nadal. Els títols de Roland Garros, el dotzè de la seva trajectòria, i de l’Obert dels Estats Units, el quart, van mantenir el jugador de Manacor un any més al capdamunt del tennis mundial. A més, va ser una peça important de l’equip d’Espanya que va guanyar la Copa Davis, celebrada a Madrid en un nou format ideat per l’empresa Kosmos, del jugador del FC Barcelona Gerard Piqué. Nadal també va guanyar els Masters 1000 de Roma i del Canadà. Novak Djoković va ser l’altre protagonista de la temporada en vèncer en els torneigs del Grand Slam de l’Obert d’Austràlia i Wimbledon.

Waterpolo

En el Campionat del Món celebrat a Gwangju (Corea del Sud), les seleccions espanyoles masculina i femenina de waterpolo van guanyar la medalla de plata, i, a més, tots dos equips van aconseguir la classificació per als Jocs Olímpics de Tòquio del 2020. La selecció estatal femenina, amb dotze de les tretze jugadores catalanes, va perdre en la final contra els Estats Units per 11-6, després de protagonitzar un gran campionat i només cedir contra el gegant americà, que va guanyar el seu sisè mundial, el tercer consecutiu. La mataronina Roser Tarragó va ser nomenada millor jugadora del campionat. L’equip masculí dirigit pel català David Martín, amb sis jugadors catalans i els tretze homes de la selecció jugant a equips de Catalunya, va perdre en la final contra Itàlia per 5-10.

L’Astralpool Sabadell va continuar amb el seu domini estatal i europeu en l’àmbit dels clubs, i va guanyar per cinquena vegada en la seva història l’Eurolliga femenina. Va jugar la final a quatre en la seva piscina i en la final va derrotar per 13-11 l’Olimpiakós d’Atenes, després de remuntar un 8-11 en contra els darrers cinc minuts amb un parcial de 5-0. En la competició estatal va guanyar la dissetena Lliga i la quinzena Copa femenina.

Altres

Un altre dels noms propis de l’any va ser el de Tiger Woods, de 44 anys, que després d’onze temporades va tornar a aixecar un dels majors del circuit mundial en imposar-se al Masters. El golfista nord-americà va aconseguir el seu primer triomf a Augusta el 1997 i des del 2008 no havia aconseguit cap gran victòria, en una dècada farcida de problemes físics i personals que el van portar a les portes de la retirada.

Al Tour de França va triomfar el que tots consideren el ciclista del futur, Egan Bernal. El colombià es va convertir amb 22 anys en el ciclista més jove a guanyar la prova en 110 anys d’història. Ho va fer, a més, al davant del que havia de ser el seu cap de files a l’equip Ineos, el gal·lès Geraint Thomas, vencedor l’any anterior.

En la Copa del Món de rugbi, disputada per primer cop a Àsia (Japó), Sud-àfrica va acabar amb l’hegemonia dels All Blacks de Nova Zelanda, campions en les dues edicions anteriors, i va aixecar el títol en guanyar en la final a Anglaterra (32-12).

El corredor i alpinista de la Cerdanya Kilian Jornet va tornar a mostrar-se com el millor del món en les curses de muntanya amb la victòria en la general de les Golden Trail Series, essent el més fort a la Zegama-Aizkorri, la Sierre Zenal, la Pikes Peak i l’Annapurna Marathon. En les World Series, cita que agrupa les altres grans proves de la disciplina, Sheila Avilés es va emportar el triomf en la general i Oriol Cardona va ser-ne segon.

El Comitè Olímpic Internacional va escollir en la seva 134a sessió la candidatura de Milà-Cortina d’Ampezzo com a seu dels Jocs Olímpics d’Hivern del 2026, per 47 vots a 34 contra la seva rival, Estocolm. A Catalunya, la societat civil va fer un gran acte al setembre per reclamar suport polític per a la candidatura Pirineus-Barcelona per als Jocs d’Hivern del 2030, que ja va conèixer alguns dels seus rivals més forts, com ara Salt Lake City (EUA) i Sapporo (Japó).