El país va prosseguir amb els seus esforços per sobreviure en un context de permanent dependència de l’ajuda exterior (principalment dels Estats Units, en virtut del que s’estableix en l’Acord Marc de Coqaboració del 2006) i d’amenaça per l’increment del nivell del mar. Per això, l’anunci de la companyia neozelandesa FPS que establiria un nou servei de transport de mercaderies directe entre Nova Zelanda i les illes va ser molt benvigut. Per contra, es va viure amb preocupació l’iniciativa de 8 senadors dels Estats Units de fiscalitzar més intensament els resultats dels Acords Marc de Coqaboració amb Micronèsia, i que, a més dels ajuts econòmics, garanteixen, en molts casos, lliure accés al mercat laboral nord-americà.
En una entrevista a mitjans de comunicació filipins, l’ambaixador espanyol va anunciar la intenció de l’Estat espanyol d’intensificar la relació amb les antigues colònies del Pacífic, Palau, les illes Marshal i Micronèsia.
Al mes de febrer, les Nacions Unides van fer pública una primera avaluació de l’estat dels drets humans a Micronèsia, un país que suspenia en bon govern, salut, educació i protecció dels més febles.