Els 2,7 milions de quilòmetres quadrats d’aigües territorials dels Estats Federats de Micronèsia, dels quals forma part l’illa de Ngulu, són estratègics en el Tractat de Lliure Associació amb els Estats Units d’Amèrica
© U.S. Air Force photo/ Carlin Leslie
L’economia micronèsia va seguir lligada al Tractat de Lliure Associació amb els EUA (Compact) que vertebra la despesa pública i que es preveu que expiri el 2023. Per tal d’avançar-se a aquesta situació futura, Washington va anunciar l’aportació de 31 milions de dòlars a un fons comú que ja té 543 milions i que ha de mitigar el postacord. Cal recordar que els Estats Federats de Micronèsia, estratègicament, són clau per als EUA, ja que gaudeixen de 2,7 milions de quilòmetres quadrats d’aigües territorials, que també ambiciona la Xina en el seu projecte estratègic de seguretat oceànica.
Al març, els micronesis van anar a les urnes per renovar part del legislatiu federal i votar en referèndum la reforma constitucional per permetre la doble ciutadania nord-americana, que va quedar desestimada per un estret marge de vots.
A l’agost, el president Peter Christian va lamentar-se de la discontinuïtat de les comunicacions aèries, que impedeixen a Micronèsia aprofitar el boom turístic xinès a la regió; les illes Marshall només van rebre 24.000 dels 4 milions de xinesos que van visitar la zona, un fet clau, ja que el turisme es postula com un motor essencial per a propulsar la deprimida economia nacional.