Les previsions pessimistes sobre l’economia estoniana es van confirmar, i el creixement del PIB va ser del −14,1% per al 2009. Tot plegat va generar una situació d’inestabilitat social, amb un atur del 18,6% i una sensació creixent de pessimisme sobre el futur del país. Malgrat tot, es va mantenir el calendari previst perquè Estònia abandoni la moneda nacional, el kroon, i s’incorpori a la zona euro al gener del 2011.
Estònia està cohesionant lentament la seva població, tradicionalment dividida entre una majoria d’origen estonià, amb ple dret de ciutadania, i una nombrosa minoria (prop del 30%) d’origen rus, relegada des de la independència a un estatus secundari però que s’ha anat integrant, si més no des del punt de vista administratiu. Al juliol del 2010 el 84% de la població tenia nacionalitat estoniana, el 7% tenia ciutadania russa i un 7,3 eren apàtrides (ciutadans de nacionalitat indeterminada), els quals tenen dret a votar en les eleccions locals i europees, però no en les parlamentàries o presidencials, i tenen un accés restringit al funcionariat.