L'1 de març es van celebrar eleccions a Estònia, en les quals els partits tradicionalment al poder van perdre posicions. El governant Partit Reformista va obtenir 30 dels 101 escons en joc, amb el 27,7% dels vots; els socialdemòcrates van treure 15 diputats amb el 15% dels sufragis, i el partit Unió Pro Pàtria i Res Pública, 9 representants amb el 13,7%. Aquests tres partits van perdre, respectivament, 3, 4 i 9 escons en relació amb els comicis anteriors, mentre que el Partit del Centre, que disposa del suport de gran part de la minoria russa, va rebre el 23% dels vots i en va obtenir finalment 27, un més que en els anteriors comicis. A més, dues noves forces conservadores van emergir en l'arc parlamentari estonià amb 15 escons. Malgrat aquesta pèrdua de suport, els tres primers partits es van posar d'acord per formar una coalició que va ratificar Taavi Rõivas, del Partit Reformista, com a primer ministre, càrrec que ocupava des que l'anterior cap de govern, Andrus Ansip, va renunciar-hi, el 2014.