Etiòpia 2013

El primer ministre, Hailemariam Desalegn, es va consolidar en el poder en ser elegit, en el congrés del març, al capdavant de la coalició Front Democràtic i Revolucionari dels Pobles d’Etiòpia (EPRDF, en el poder). Un any després de substituir el carismàtic Meles Zenawi, mort a l’agost del 2012, Desalegn s’ha guanyat el respecte tant del nucli dur del Front d’Alliberament del Poble Tigré (TPLF) –partit majoritari de l’EPRDF–, la formació que va assolir el poder el 1991, com dels Estats Units, primer donant d’Etiòpia, i de la Xina, un important soci comercial.

El Parlament, dominat de manera aclaparadora per l’EPRDF, va elegir president –un càrrec honorífic ja que el poder el té el primer ministre de la República– Mulatu Teshome, diplomàtic i exministre. Teshome va substituir Girma Wolde-Giorgis, de 88 anys, elegit el 2001 i reelegit el 2007.

Etiòpia, segon país més poblat de l’Àfrica després de Nigèria, amb 90 milions d’habitants, va mantenir un creixement sostingut de més del 7% gràcies a la industrialització, les inversions en els serveis, les exportacions de cafè i flors i la implantació d’empreses tèxtils, com Primark i H&M. Els darrers anys, els progressos en educació i salut han estat notables. De fet, podria ser l’únic país, amb Ghana, que compliria els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Recolzat pels Estats Units, va donar suport, juntament amb els militars, al Govern de transició somali en el seu combat als islamistes.