El Front Democràtic i Revolucionari dels Pobles d'Etiòpia (EPRD) va obtenir 500 escons del Parlament federal en les eleccions celebrades al maig. La resta dels escons, 47 en concret, van quedar en mans de formacions aliades de l'EPRD, en el poder des del 1991. L'oposició, per tant, no va poder obtenir representació en una consulta que va ser qualificada pels observadors de "lliure". Això no obstant, Semayawi, el principal partit opositor, va denunciar que el resultat mostrava que hi havia una "falta de democràcia". Malgrat que és un partit legal, Semayawi és assetjat per les forces de seguretat, que detenen de manera periòdica els seus dirigents. La gestió del Govern, presidit per Hailemariam Desalegn, va ser elogiada al juliol pel president dels Estats Units, Barack Obama, a Addis Abeba. En el seu discurs, Obama va destacar el creixement econòmic, del 10% el darrer any, i la contribució etíop a la lluita contra el "terrorisme" de les milícies islamistes somalis Al-Xabab, ja que Etiòpia és membre de les forces panafricanes AMISOM, desplegades a Somàlia per combatre aquest grup. Malgrat que uns dies abans de l'arribada d'Obama van ser alliberats quatre periodistes i dos bloguers crítics amb el Govern, el president nord-americà --el primer president dels Estats Units a visitar Etiòpia-- també va criticar de manera subtil les traves a la llibertat de premsa al país. Segons el Comitè per la Protecció dels Periodistes, romanien a la presó 12 periodistes més. Etiòpia, el segon país més poblat del continent, amb 95 milions de persones, creix a un ritme sostingut, gràcies a les inversions en obres públiques i en serveis i a les exportacions de minerals i cafè.