Les protestes de les comunitats oromo i amhara, iniciades al final del 2015, van obligar el Govern, en mans del Front Democràtic i Revolucionari dels Pobles d’Etiòpia (EPRD) des de fa vint-i-cinc anys, a decretar l’estat d’urgència al mes d’octubre per un període de sis mesos. Inicialment, els oromos i els amhares es van manifestar per rebutjar un pla de reordenació territorial –que finalment va ser aturat–, perquè consideraven que perjudicava les seves regions, però després van denunciar l’hegemonia de la minoria tigre (els oromos, que representen el 35% de la població, i els amhares, que en són el 27%, argumenten que el Govern discrimina en inversions les seves regions i beneficia l’habitada pels tigres, que són el 6%) i la repressió, que va causar més d’un centenar de morts i l’empresonament de milers d’opositors i de desenes de periodistes. Fins i tot, un medallista olímpic a Rio, el maratonià Feyisa Lilesa, va fer un gest de suport als oromos en creuar la meta i no va tornar a Etiòpia per por de les represàlies. Com a resposta a la intensitat de les protestes i la repercussió internacional, el Govern, presidit per Hailemariam Desalegn, va assegurar que reformaria la llei electoral, que impedeix que l’oposició obtingui representació al Parlament federal, i va donar entrada en l’executiu a oromos en llocs clau, com el Ministeri d’Afers Estrangers; en les darreres eleccions, el 2015, l’EPRD i els seus aliats havien aconseguit tots els 547 escons del Parlament federal.
Tanmateix, el primer ministre Desalegn va mantenir bones relacions amb els governs occidentals. Va rebre la visita de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president nord-americà, Barack Obama, havia lloat, en la visita que va fer el 2015, el règim etíop per la seva estabilitat en una regió convulsa i el creixement sostingut de més del 8% anual.