Després d'un any i mig de les grans protestes dels oromos contra el Govern etíop, les xifres parlen de 21.000 detinguts, 7.000 dels quals encara estan a la presó, i 669 morts
© ctj71081
En una decisió sorprenent, el Parlament federal va aixecar, a l’agost, l’estat d’urgència, implantat deu mesos abans per a fer front a les protestes de les comunitats oromo i amhara. Previst en un inici per sis mesos, es va prolongar quatre mesos més. Durant el temps que va estar en vigor l’estat d’urgència es van detenir 21.000 persones, 7.000 de les quals, com va admetre el ministre de Defensa, Siraj Fegessa, encara romanien a la presó al mes d’agost. Entre els detinguts van destacar Merera Gudina, del Congrés Federalista Oromo, i Yonatan Tesfaye, dirigent del partit Semayawi. Al Parlament, en què tots els diputats pertanyen al Front Democràtic i Revolucionari dels Pobles d’Etiòpia (EPRD), la Comissió de Drets Humans va reconèixer la pobresa i la mala gestió en les zones de les protestes, però va responsabilitzar de la revolta el Partit Blau i el Congrés Federalista Oromo. El balanç d’un any i mig de protestes va ser, segons la comissió, de 669 morts, entre els quals hi havia 462 manifestants i 33 policies. Una mostra de la pacificació, en bona part deguda a la repressió i el tall de la missatgeria per internet, va ser la celebració de la festa religiosa dels oromos, coneguda com Irreecha, l’1 d’octubre. En l’acte, celebrat a Bishoftu, a uns 50 km d’Addis Abeba, els oradors fins i tot van llançar proclames antigovernamentals i en contra de la minoria tigré en el poder.
A la frontera entre les regions d’Oròmia i Somali, de més de 1.000 km, les disputes per la terra van causar centenars de morts a partir del setembre, segons el Govern. Les dues parts es van acusar mútuament d’utilitzar forces paramilitars per a atacar la població fronterera, que no accepta el traçat de la línia de demarcació entre les dues regions. Etiòpia és una república federal, formada per nou regions estatals, de caràcter ètnic, i dues ciutats amb estatut especial, Addis Abeba i Dire Dawa.
Les tensions socials no van frenar el creixement econòmic, que es va mantenir en el 8% anual. En les grans obres d’infraestructura participen les empreses xineses, com en l’ampliació de l’aeroport d’Addis Abeba i la construcció de la línia de tren entre la capital i Djibouti, que va entrar en servei al gener. La línia, de 746 km, permetrà exportar els béns d’Etiòpia, sense sortida al mar, pel port de Djibouti.