Diumenge 1
Egipte allibera un periodista australià
Peter Greste, periodista australià de la cadena de notícies Al-Jazira, és alliberat després que el Govern egipci n'hagi decretat l'expulsió del país. Greste, detingut al desembre del 2013 juntament amb dos periodistes més, havia estat acusat per les autoritats de difondre notícies falses i de prestar suport als Germans Musulmans, el partit majoritari a Egipte declarat il·legal per la junta militar que governa el país després d'enderrocar el president Muhàmmad Mursí. Els dos altres periodistes continuen detinguts. L'endemà, un tribunal confirma la pena de mort, imposada al desembre del 2014, a 183 membres dels Germans Musulmans. El jutge que dicta la sentència els considera culpables de la mort de 14 policies. El dia 22, el fiscal general d'Egipte acusa 215 persones de formar part de les Brigades de Helwan, una organització vinculada als Germans Musulmans i que és acusada de la mort de sis policies. Des del cop d'estat militar, centenars de persones han estat detingudes i sentenciades a mort. Tot i això, cap de les sentències no s'ha dut a terme.
Dilluns 2
PP i PSOE signen un pacte d'estat antiterrorista
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el cap de l'oposició i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, signen un pacte antigihadista. Ambdós líders negocien alguns aspectes, com la cadena perpètua revisable, punt que el PP accepta que el PSOE retiri del redactat si governa en el futur. El dia 19, l'avantprojecte de llei és aprovat només amb els vots del PSOE i el PP. A part, CiU retreu que la llei esmenti com a delicte terrorista la subversió de l'ordre constitucional i que no es limiti als actes de violència.
Cerimònia dels premis Gaudí
Àngel Llàcer en un moment de la gala de la VI edició dels premis Gaudí
© Acadèmia del Cinema Català / Ruano Fotografia
El Barcelona Teatre Musical (BTM) acull la VI edició dels premis Gaudí. La gala és presentada per l'actor Àngel Llàcer i el músic Manu Guix. Es reconeixen, sobretot, les pel·lícules 10.000 km, que obté els premis a la millor direcció (Carlos Marqués-Marcet), a la protagonista femenina (Natalia Tena), al protagonista masculí (David Verdaguer) i a la millor pel·lícula en llengua no catalana, i Rastres de sàndal, de Maria Ripoll, com a millor pel·lícula. En altres categories, el film que s'endú més premis és El Niño.
Dimarts 3
Multa a S&P per les hipoteques d'alt risc
El Govern nord-americà i l'agència de qualificació Standard & Poor arriben a un acord per al pagament d'una multa d'1,38 mil milions de dòlars. L'agència de qualificació està acusada de sobrevalorar intencionadament les hipoteques d'alt risc (subprime), que el 2008 van causar un gran trasbals en el mercat immobiliari dels Estats Units. Aquestes hipoteques es consideren un dels principals desencadenants de la crisi global actual.
Denegada l'extradició d'exministres franquistes
L'Audiència Nacional rebutja detenir els exministres Rodolfo Martín Villa i José Utrera Molina i 17 antics alts càrrecs més de la dictadura per extradir-los a l'Argentina a petició de la jutgessa argentina María Servini, que en aplicació de la llei de justícia universal va prestar suport a la demanda de la Coordinadora Estatal contra els Crims del Franquisme. Tot i que a l'octubre del 2014 Servini en va sol·licitar la detenció a través de la Interpol, el jutge de l'Audiència considera que la Coordinadora no està legitimada per a fer-ho, perquè l'extradició és competència exclusiva dels estats. El 13 de març, el Consell de Ministres acorda denegar l'extradició dels exministres i alts càrrecs franquistes argumentant que els presumptes delictes ja haurien prescrit i que aleshores la pena de mort era legal a l'Estat espanyol.
Dimecres 4
Dimiteix la presidenta de Petrobras
Graça Foster, presidenta de l'empresa pública brasilera Petrobras, dimiteix després que els alts càrrecs d'aquesta gran empresa petroliera hagin estat acusats d'un escàndol de grans proporcions. Segons les investigacions, la companyia hauria inflat contractes amb la finalitat de finançar el Partit dels Treballadors (PT), actualment al Govern. Diversos alts càrrecs del Govern i del partit són encausats. Tot i que el fiscal general exonera la presidenta, Dilma Rousseff, al mes de març tenen lloc manifestacions multitudinàries per demanar-ne el processament i la dimissió, a les quals responen d'altres que la defensen. El 16 d'abril és detingut João Vaccari, tresorer del PT i un dels presumptes màxims responsables de la trama.
Condemnes de presó per a quatre acusats pels aldarulls de Can Vies
Un jutjat penal de Barcelona imposa penes de presó als acusats pels aldarulls de Can Vies, que van tenir lloc al barri de Sants al maig del 2014, quan un col·lectiu ocupa es va negar a desallotjar un edifici propietat de l'empresa TMB. Dels cinc acusats, un és absolt, dos més són condemnats per atemptar contra un agent de l'autoritat, un altre és condemnat a vuit mesos per resistència a l'autoritat, i la condemna més llarga, tres anys i nou mesos, recau sobre un dels membres del col·lectiu per atemptar contra un agent amb arma perillosa i ocultació de la cara.
Reclamació de documents de la Generalitat requisats per la Gestapo
La Comissió de la Dignitat, constituïda per tal de reclamar la documentació catalana requisada pel franquisme (els anomenats "Papers de Salamanca"), reivindica el retorn de nova documentació de la Generalitat descoberta a l'arxiu militar d'Àvila, que el 1940 va ser requisada pels nazis a les seus del Govern català a l'exili, a París, i lliurada al Govern espanyol. El dia 10, el Govern català acorda adherir-se formalment a la petició de devolució d'aquests documents, que inclouen un projecte de Constitució catalana del president Josep Tarradellas del 1936. La reclamació té lloc mentre encara hi ha pendent una part de la devolució dels documents dipositats a l'arxiu de Salamanca, aprovada per llei.
Dijous 5
Admesos a tràmit els recursos d'inconstitucionalitat contra la indemnització de Castor
El Tribunal Constitucional admet a tràmit els recursos d'inconstitucionalitat contra la indemnització aprovada pel Govern espanyol pel Decret llei de 2014, en què s'establia una indemnització de 1.350 milions d'euros a l'empresa Escal Ugs, promotora del magatzem de gas Castor, que va haver de ser aturat després de nombrosos sismes a la costa entre Tarragona i Castelló, zona on operava. Els recursos són presentats pel Govern de Catalunya, el Parlament de Catalunya i el grup del PSOE al Congrés.
La Generalitat i el Consell General dels Pirineus Orientals renoven l'acord de cooperació
Signatura de la renovació, fins el 2019, de l’acord marc de cooperació transfronterera pel conseller de la Presidència, Francesc Homs, i la presidenta del Consell General dels Pirineus Orientals, Hermeline Malherbe
© Generalitat de Catalunya
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, i la presidenta del Consell General dels Pirineus Orientals, Hermeline Malherbe, signen la renovació fins el 2019 de l'acord marc de cooperació transfronterera. Segons els representants d'aquestes institucions, l'acord ha de permetre continuar aprofundint la col·laboració entre la Catalunya del Nord i la Catalunya del Sud.
Divendres 6
El Canadà aprova el suïcidi assistit
El Tribunal Suprem del Canadà dictamina que els metges poden ajudar a morir pacients amb malalties greus i incurables. Aquesta sentència, presentada per una organització de defensa dels drets civils en representació de dues dones amb malalties degeneratives, revoca una llei del 1993 que prohibia expressament el suïcidi assistit. El Govern té ara un any per reformar la llei. D'aquesta manera, el Canadà es converteix en el quart estat del món (juntament amb alguns estats dels Estats Units) que permet el suïcidi assistit.
Dissabte 7
S'atorguen els premis Goya
Se celebra a l'hotel Auditórium de Madrid la 29a edició dels premis Goya. La pel·lícula més guardonada és La isla mínima, que obté els premis a la millor pel·lícula, al millor director (Alberto Rodríguez), al millor actor principal (Javier Gutiérrez) i al millor guió (Alberto Rodríguez i Rafael Cobos), i dos premis més. El premi a la millor actriu protagonista és per a Bárbara Lennie, per Magical Girl. Els premis als actors de repartiment són per a Karra Elejalde i Carmen Machi, ambdós per Ocho apellidos vascos.
Diumenge 8
Marxa a Santiago en suport del gallec
Unes 20.000 persones es manifesten pels carrers de Santiago de Compostel·la convocades per la plataforma Queremos Galego per a denunciar la discriminació del gallec amb relació al castellà a l'Administració i a l'escola gallegues. Acusen, també, la política lingüística del govern del PP a la Xunta, que pretén reduir el gallec a una llengua testimonial i folklòrica.
Dilluns 9
Prop de 20 morts en un partit de futbol a Egipte
Dinou persones moren a causa dels aldarulls produïts al Caire quan s'enfronten seguidors d'un equip de primera divisió i la policia a les portes de l'estadi. Tot i els incidents, el partit es juga. Excepcionalment, s'hi havia permès l'assistència de públic, prohibida des del 2012, en què en un partit van morir més de 70 persones. La Lliga de la primera divisió és provisionalment suspesa després dels incidents.
La premsa internacional fa públics noms de la Llista Falciani
Diversos mitjans internacionals de gran difusió com Le Monde o The Guardian revelen alguns dels noms dels titulars de comptes milionaris del banc HSBC amb l'objectiu d'evadir impostos amb la col·laboració de l'entitat entre els anys 2005 i 2007. Aquests noms procedeixen de la Llista Falciani, anomenada així perquè un dels treballadors de l'entitat, Hervé Falciani, els va filtrar a les autoritats dels països afectats. Entre els més de 100.000 noms, hi ha els del rei Muhàmmad VI del Marroc, l'actor John Malkovich i, entre els espanyols (uns 8.000), el del banquer Emilio Botín (mort el 2014) i el pilot Fernando Alonso. El dia 18, la policia escorcolla la seu de la filial suïssa a Ginebra, on tenien lloc moltes de les operacions.
Dimarts 10
Moren 29 immigrants a l'estret de Sicília
Vint-i-nou persones moren durant el viatge des de les costes de Líbia fins a l'illa de Lampedusa en una embarcació que transportava prop d'un centenar d'immigrants. La majoria de les morts es deuen a hipotèrmia i es produeixen durant el rescat, que, segons els metges, s'ha fet tard i malament. La causa d'aquestes condicions, segons assenyalen l'alcalde de l'illa i els metges, és la suspensió del dispositiu de rescat "Mare Nostrum" per falta de finançament europeu.
CDC i UDC voten diferent al Congrés
Per primera vegada, la coalició Convergència i Unió es trenca al Congrés dels Diputats i els seus dos integrants, Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya, voten en sentit diferent sense haver-ho pactat abans. El motiu d'aquesta diferència és el pacte antiterrorista entre el PSOE i el PP, davant del qual UDC vota a favor i CDC s'absté. Tot i que Convergència dóna raons per haver pres aquesta decisió, el portaveu de CiU al Congrés, el democratacristià Josep Antoni Duran i Lleida, diu sentir-se desautoritzat. Aquest incident és la visualització de les creixents diferències sobre el procés sobiranista entre ambdues formacions.
Lliurament dels premis Ciutat de Barcelona
Al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona se celebra la cerimònia de lliurament dels premis Ciutat de Barcelona. En l'entrega del premi a l'apartat d'audiovisuals, concedit al controvertit documental Ciutat morta, sobre un cas de presumptes abusos policials a la ciutat, es produeix un incident quan en senyal de protesta els autors no recullen el premi de mans de l'alcalde de Barcelona Xavier Trias, el qual presideix l'acte. Els premiats són:
| Teatre | Carles Martínez |
| Dansa | Sol Picó |
| Circ | Circ Raluy |
| Arts visuals | Marcel·lí Antúnez |
| Audiovisuals | Xavier Artigas i Xapo Ortega |
| Música | Albert Guinovart |
| Cultura popular i tradicional | Coordinadora d'Entitats Sardanistes |
| Traducció en llengua catalana | Jordi Vintró |
| Literatura en llengua catalana | Toni Sala |
| Literatura en llengua castellana | Ignacio Vidal-Folch |
| Mitjans de comunicació | L'Avenç |
| Premi Agustí Duran i Sampere d'Història de Barcelona | Pere Colomer |
| Disseny | Domestic Data Streamers |
| Arquitectura i urbanisme | Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall |
| Ciències de la vida | Pura Muñoz-Cànoves |
| Assaig, ciències socials i humanitats | Andreu Domingo |
| Ciències experimentals i tecnologia | Ernest Giralt Lledó |
| Educació | Escola Antaviana |
| Gastronomia | Enric Rovira |
| Projecció internacional de la ciutat de Barcelona | Jaume Plensa |
Dimecres 11
Condemnat a setze anys de presó el capità del Costa Concordia
Francesco Schettino, el capità del creuer Costa Concordia que el 13 de gener de 2012 va naufragar a les costes de l'illa de Giglio, a la Toscana, i va causar la mort de 32 persones, és condemnat a setze anys de presó i a pagar una multa de 30.000 euros. La sentència del Tribunal de Roma que el jutja basa la condemna en l'abandonament de la nau, naufragi i homicidi múltiple i en el fet de no haver informat a temps de la col·lisió.
AENA comença a cotitzar en borsa
Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA), l'empresa que gestiona els aeroports espanyols, culmina el procés de privatització parcial iniciat el 1998 amb la sortida a borsa. En la primera sessió, els títols es valoren un 12% per sobre del preu fixat amb els accionistes.
Dijous 12
Acord en la cimera de Minsk
Els caps d'estat i de govern d'Ucraïna, Rússia, Alemanya i França i l'alta comissionada per als Afers Estrangers i de Seguretat de la UE, reunits a Minsk, capital de Bielorússia, pacten un principi d'acord de pau en el conflicte de l'est d'Ucraïna. Els acords, signats per l'expresident ucraïnès, Leonid Kutxma, els líders de les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk, l'ambaixador rus a Ucraïna i la representant de l'OSCE, inclouen, especialment, un alto el foc en vigor des del dia 15, l'alliberament dels presoners, la retirada de l'armament pesant i de les forces estrangeres i il·legals, i l'inici d'un diàleg sobre l'estatus futur d'aquestes zones prorusses. Els Estats Units, però, avisen que, si no es respecten els acords, es reserven el dret d'ajudar militarment Ucraïna. Aquest acord és, de fet, una reedició dels acords de Minsk del 5 de setembre de 2014, l'alto el foc del qual no es va respectar. Tot i això, els milicians prorussos el dia 17 prenen la ciutat de Debàltseve després d'un combat cruent. El dia 22 té lloc a Khàrkiv un atemptat durant un acte de commemoració de la revolta de l'Euromaidan, que el 2014 va enderrocar el Govern ucraïnès prorús de Víktor Ianukóvitx. El Govern ucraïnès acusa Rússia d'estar al darrere de l'atemptat, que provoca dos morts i una dotzena de ferits.
Divendres 13
Nomenat el nou president de Planeta
Els accionistes del grup de comunicació Planeta elegeixen per unanimitat Josep Creuheras i Margenat com a nou president. Creuheras, que des de l'any 2003 ocupava la vicepresidència del grup, substitueix l'anterior president, Josep Manuel Lara i Bosch, mort el 31 de gener passat. Carlos Fernández Sanchiz, fins ara conseller delegat, ocupa la vicepresidència executiva i Josep Lara Garcia és nomenat conseller delegat. El dia 25, Creuheras és nomenat també president d'Atresmedia (antiga Antena 3), empresa de radiotelevisió, participada majoritàriament per Planeta.
Dissabte 14
Elegits els secretaris generals de Podem a Catalunya, el País Valencià i les Balears
Gemma Ubasart, Antonio Montiel i Alberto Jarabo són elegits secretaris generals de Podem a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, respectivament, en les eleccions primàries celebrades a totes les comunitats autònomes de l'Estat espanyol. Els tres elegits formen part de llistes avalades pel secretari general del partit, Pablo Iglesias.
Diumenge 15
Atemptats islamistes a Copenhaguen
Dues persones moren a Copenhaguen en dos atacs perpetrats pel mateix autor. El primer, el dia 14, en un centre cultural de la ciutat on se celebrava un acte en memòria dels treballadors assassinats de la revista Charlie Hebdo, se salda amb una persona morta i tres policies ferits. A la matinada del dia 15, un jove jueu és assassinat davant una sinagoga i dos policies resulten ferits. A primera hora del matí, la policia abat el terrorista, un ciutadà danès de 22 anys de nom Omar El-Hussein, el qual presenta un llarg historial delictiu i que, segons la policia, s'hauria radicalitzat. El mateix dia 15 apareixen profanades centenars de tombes al cementiri jueu de Sarre-Union, al nord-est de França.
Dilluns 16
Declarats prescrits tots els delictes de pederàstia de Granada llevat d'un
Un jutjat de Granada declara prescrits els presumptes delictes de l'anomenat "cas Romanones", en el qual estaven implicades dotze persones acusades de pràctiques de pederàstia entre els anys 2004 i 2007. El líder de la xarxa, que el 2014 va ser denunciat per una de les víctimes, és exclòs de la prescripció perquè el seu delicte va ser d'abús continuat i molt més greu que el dels altres onze acusats.
Dimarts 17
Robatori multimilionari per internet
L'empresa de seguretat informàtica Kaspersky, en col·laboració amb la Interpol, l'Europol i autoritats de diversos països, descobreix una xarxa de pirates informàtics que al llarg de dos anys duu a terme un cibercrim sense precedents, amb el robatori a una trentena d'entitats bancàries d'arreu del món. La quantitat sostreta s'estima en uns 880 milions d'euros. A diferència de robatoris anteriors, els ciberdelinqüents no tenien accés als clients, sinó a les entitats mateixes.
El PP rebutja una proposta de CiUper excloure partits feixistes i totalitaris
La majoria absoluta del Partit Popular al Congrés evita que prosperi una proposició no de llei presentada per Convergència i Unió d'excloure del registre de partits polítics les formacions que actuïn a favor de comportaments i idees feixistes i totalitàries o bé que els defensin. Els populars s'hi oposen argumentant que la proposició no preserva l'esperit garantista de la Constitució, i el PSOE s'absté per una qüestió de forma. Esquerra Plural hi dóna suport tot i considerar "tèbia" la proposta.
El president Artur Mas nomena dos comissionats per a les estructures d'estat
El president de la Generalitat de Catalunya anuncia diverses mesures per a reforçar les estructures d'estat. La principal és el nomenament de dos comissionats que han de vetllar per al seu desenvolupament: el primer, que té com a finalitat la transició nacional, és el jurista Carles Viver i Pi-Sunyer, fins ara president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), càrrec que ocupa l'economista Núria Bosch. El segon comissionat, per a la transparència i accés a la informació, és la jurista Núria Bassols. El president anuncia també el reforçament de l'acció exterior de la Generalitat i mesures en deu àmbits clau de l'acció de govern. El 19 d'abril, el Govern espanyol recorre el nomenament de Viver amb l'objectiu d'eliminar el càrrec, però el Govern català anuncia que continuarà la construcció de les estructures d'estat.
Acords entre el Ministeri de Foment i la Generalitat de Catalunya
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i la ministra de Foment, Ana Pastor, tanquen l'acord que ha de permetre construir el tren llançadora per unir les terminals T1 i T2 de l'aeroport del Prat amb el centre de Barcelona. L'acord estava encallat des de feia anys per falta de pressupost, però ara, finalment, el Ministeri accedeix a dotar l'obra amb els fons que demanava la Generalitat. En la reunió també s'acorda licitar la convocatòria per a la construcció dels accessos ferroviaris al port de Barcelona.
Dimecres 18
Destituïda la primera tinent d'alcalde de Lleida
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, destitueix la primera tinent d'alcalde, Marta Camps. L'endemà, Camps denuncia el consistori presidit per Ros per presumptes despeses irregulars en dietes, sous i complements, i també en contractacions. Ros, que justifica la destitució per "pèrdua de confiança" en Camps, nega totes les acusacions, que atribueix a una revenja personal, i el dia 20 presenta una querella per injúries contra l'extinent d'alcalde, que el 15 d'abril és arxivada. El 27 d'octubre, la Fiscalia també arxiva la denúncia de Camps contra Ros.
Dijous 19
Llum verd a les reformes econòmiques del primer ministre francès Manuel Valls
El primer ministre francès, Manuel Valls, guanya per 343 vots contra 234 la moció de confiança impulsada per l'oposició després que el dia 17 aprovés per decret la "llei Macron", nom amb què es coneixen les mesures de liberalització per a reactivar l'economia. Com que aquesta llei té poc suport fins i tot entre els diputats del seu partit, Valls havia demanat autorització al president Hollande per a utilitzar l'article 49.3 de la Constitució per a aprovar-la per decret. En la moció de confiança, als diputats socialistes se'ls comunica que si no voten a favor de Valls seran expulsats del partit.
Destituït el gerent de l'Hospital de Bellvitge
El consell d'administració de l'Institut Català de la Salut (ICS) destitueix el gerent de l'Hospital de Bellvitge i la seva àrea, que presta servei a uns dos milions de persones. Els motius adduïts per l'ICS són de "reorganització i gestió". A l'estiu del 2014 van tenir lloc a l'hospital diversos motins de pacients, que es van negar a abandonar els llits per evitar el tancament d'unitats. L'anterior gerent de Bellvitge va ser cessat el 20 de gener de 2014 després de fets similars.
Divendres 20
S'inaugura la interconnexió de la MAT
En un acte solemne a la localitat nord-catalana de Montesquiu d'Albera s'inaugura el tram de la línia de molt alta tensió (MAT) que uneix els estats espanyol i francès. La línia elèctrica, que ha d'entrar en servei al juny, s'ha construït per assegurar l'estabilitat del subministrament elèctric espanyol a un cost menor. Aquesta infraestructura, que es va començar a la meitat dels anys noranta del segle XX, té 115 torres al llarg de 193 km (64 dels quals són a l'Estat francès, soterrats). L'oposició, a causa de suposats danys mediambientals, d'alguns dels municipis per on passa, es manifesta en l'absència d'alguns alcaldes a la inauguració. L'acte es trasllada posteriorment a Peralada, on se'ls afegeix el president de la Generalitat, Artur Mas.
Dissabte 21
Els rebels houthis prenen el poder al Iemen
La milícia xiïta houthi anuncia la formació d'un govern provisional de transició de cinc membres que substitueix el president Hadí, que fuig a la ciutat d'Aden. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides critica la iniciativa dels houthis i exigeix que les dues parts acordin un govern compartit supervisat pel Consell de Cooperació del Golf. Els houthis, seguidors d'una branca del xiisme anomenada yazidisme, hostilitzen el Govern des del 2004 i, tot i que el 2011 es van afegir a la revolta que va enderrocar el president Sàlih, van continuar la insurgència. Al setembre del 2014 van ocupar la capital, Sanà, i al mes de gener del 2015 refusaren l'esborrany de Constitució proposat pel Govern amb la mediació de les Nacions Unides.
Escorcoll de la Guàrdia Civil a la Diputació de Huelva
La Guàrdia Civil escorcolla durant més de sis hores la seu de la Diputació de Huelva i confisca abundant documentació per examinar-la. El registre s'efectua a instàncies d'un requeriment judicial per a identificar documents relacionats amb el Programa de Foment d'Ocupació Agrària, a través del qual s'haurien desviat, presumptament, uns 300.000 euros.
Diumenge 22
Incursió de Turquia a Síria per retirar un mausoleu
Centenars de vehicles cuirassats de l'exèrcit turc penetren al nord de Síria per retirar les restes de la tomba de Solimà Xa, que, d'acord amb un tractat signat el 1921, constitueix un enclavament turc en territori sobirà. L'Estat Islàmic, que controla grans segments de territori al nord de Síria, havia amenaçat de destruir el monument. Solimà Xa, que va viure entre el 1178 i el 1236, era l'avi d'Osman I, fundador de l'imperi Otomà. El règim sirià de Baixar al-Assad qualifica la incursió de violació del territori nacional.
Dilluns 23
La família Pujol Ferrusola compareix al Parlament
Compareixença de Jordi Pujol al Parlament de Catalunya
© Parlament de Catalunya / Job Vermeulen
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, la seva dona i el seu primogènit, Jordi Pujol i Ferrusola, compareixen al Parlament. L'expresident es reafirma en la versió de la seva declaració sobre el llegat del seu pare, i Marta Ferrusola es nega a respondre les preguntes dels representants de l'oposició a la comissió. La compareixença més esperada és la del fill gran del matrimoni, el qual respon totes les preguntes, nega tenir diners en paradisos fiscals i defensa la legalitat de les seves activitats mostrant documentació que, segons ell, ho acredita. Finalment, lliura al president de la comissió, David Fernández, la gravació íntegra de la conversa entre Alícia Sánchez-Camacho i la seva exparella, Victoria Álvarez, al restaurant La Camarga de Barcelona, que és en gran part l'origen de les acusacions contra ell. El 18 de febrer, el jutge imputa el primogènit de l'expresident per la presumpta fortuna oculta a l'estranger. Cursada pel sindicat ultra Manos Limpias, aquesta imputació se suma a la que Pujol i Ferrusola té per cobrament il·legal de comissions.
Se celebra la cerimònia dels Oscar
La 87a edició dels Oscar té com a gran guanyadora la pel·lícula Birdman, que s'emporta quatre estatuetes: a la millor pel·lícula, al millor director (Alejandro González Iñárritu), al millor guió original i a la millor fotografia. Altres premiats són Eddie Redmayne (millor actor per The Theory of Everything, de James Marsh), Julianne Moore (millor actriu per Still Alice, de Richard Glatzer), J.K. Simmons (millor actor secundari per Whiplash, de Damien Chazelle), Patricia Arquette (millor actriu secundària per Boyhood, de Richard Linklater), i Ida, de Paweł Pawlikowski (millor pel·lícula de parla no anglesa).
Terratrèmol a Albacete
Un terratrèmol de 5,2 graus sacseja la província d'Albacete i es fa sentir a Múrcia, Madrid i el sud del País Valencià. Tot i que no causa víctimes ni desperfectes importants, el sisme provoca alguns episodis de pànic. La falla on s'ha originat és la mateixa que el 2011 va causar 9 morts i 324 ferits a Llorca (Múrcia), perquè, tot i que va ser de menys intensitat (5,1), es va produir molt més a prop de la superfície terrestre.
Dimarts 24
L'Eurogrup accepta l'extensió del rescat de Grècia
Quatre dies abans que expiri el termini, els ministres d'economia i finances de la Unió Europea (Eurogrup) avalen els plans de reforma econòmica de Grècia, que d'aquesta manera obté una pròrroga de quatre mesos del seu tercer rescat. Tot i que el Fons Monetari Internacional considera aquestes reformes insuficients, el Banc Central Europeu i la Comissió Europea creuen que les mesures són un punt de partida vàlid. Entre d'altres, el Govern encapçalat per Alexis Tsipras es compromet a combatre l'evasió fiscal i la corrupció i a reformar el sector públic per fer-lo més eficient i menys costós, unes propostes que s'allunyen del discurs amb què Syriza va guanyar les eleccions. El dia 27, el Parlament alemany dóna suport a la proposta del Govern grec, després de mesos de gran tensió pel desafiament grec a les exigències d'Alemanya, principal contribuent al rescat. Malgrat l'acord, el Banc Central Europeu segueix sense acceptar bons grecs, una mesura anunciada el 4 de febrer.
Dimiteix el cap del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic
Rajendra Pachauri, cap del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides, presenta la dimissió davant les acusacions d'assetjament sexual d'una dona que treballava a les seves ordres. Pachauri ocupava el càrrec des del 2002, i el 2007 va rebre el premi Nobel de la pau en nom de la institució que representava.
Dimecres 25
El Tribunal Constitucional declara inconstitucional el 9-N
En una reunió de 45 minuts i quan falten quatre dies perquè expiri el termini (cinc mesos), el Tribunal Constitucional (TC) declara inconstitucionals per unanimitat el nucli de la Llei de consultes de la Generalitat de Catalunya i la convocatòria de la consulta del 9 de novembre, després del recurs del Govern espanyol acceptat a tràmit el 29 de setembre de 2014. L'acceptació va comportar la suspensió automàtica de la consulta i la convocatòria del procés participatiu, que, tot i ser també impugnat, es va acabar celebrant. El mateix dia 25, en l'informe anual sobre violacions o faltes contra els drets humans arreu del món, l'organització Amnistia Internacional esmenta la suspensió de la consulta del 9 de novembre a Catalunya per part de l'Estat espanyol i els impediments i les amenaces que va exercir contra el procés participatiu, tot i que anteriorment la secció espanyola d'Amnistia Internacional no s'havia pronunciat en cap sentit.
Multa a cinc empreses petrolieres per pactar preus
La Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC) imposa una multa de 32 milions d'euros a Repsol, CEPSA, BP, DISA, Galp i Meroil per pactar preus. Repsol, amb 20 milions, i CEPSA, amb 10, són les que reben la sanció més important. Segons l'organisme, aquestes empreses havien pactat mantenir el preu dels combustibles malgrat la baixada general del preu del cru.
Dijous 26
Identificat l'autor de decapitacions d'occidentals en nom de l'Estat Islàmic
Diversos alts funcionaris nord-americans confirmen que el ciutadà britànic Mohammed Emwazi és el gihadista que apareix en vídeos de l'organització terrorista Estat Islàmic decapitant periodistes i cooperants occidentals, entre els quals hi ha els nord-americans James Foley, Steven Soloff i Peter Kassig, els britànics David Haines i Alan Henning i el japonès Kenji Goto. Emwazi, conegut per Jihadi John, va néixer a Kuwait i a sis anys va anar a Londres i es va graduar en informàtica. Després va viatjar a Kuwait diverses vegades i, tot i que el 2010 va ser detingut com a sospitós de terrorisme, el 2013 va desaparèixer i mesos després va ser localitzat a Síria.
Suspensió de tres anys al jutge Santiago Vidal
El Consell General del Poder Judicial suspèn tres anys el jutge Santiago Vidal per haver redactat un projecte de Constitució catalana, que va presentar públicament el dia 31 de gener. El promotor de l'acció disciplinària, Antonio FonsecaHerrero, l'acusava de dues faltes molt greus: l'"exercici d'activitats incompatibles" amb el càrrec i la "ignorància inexcusable" dels seus deures. Tot i que Fonseca-Herrero en demanava l'expulsió de la carrera judicial, en retirar el primer càrrec finalment la sanció queda en tres anys de suspensió. Del ple del CGPJ, 12 membres han votat a favor de la sanció i nou en contra.
El PP del País Valencià rebutja declarar el 2015 Any Ovidi Montllor
A través de la seva majoria absoluta a les Corts Valencianes, el Partit Popular rebutja la proposició d'Esquerra Unida de declarar el 2015 Any Ovidi Montllor, en ocasió del vintè aniversari de la seva mort. Segons els populars, el 1994 la Generalitat Valenciana ja va distingir Montllor. Retreu també que darrere l'acte hi ha la idea dels Països Catalans. Tot i això, entitats cíviques com Acció Cultural del País Valencià, músics i personalitats organitzen l'homenatge i s'hi adhereixen. A Catalunya, festivals com Barnasants o Tradicionàrius i la revista Enderrock s'afegeixen a les celebracions.
Divendres 27
Apunyalat un bloguer a Bangladesh
El bloguer de nacionalitats bengalina i nord-americana Avijit Roy és apunyalat fins a la mort prop de casa seva a la capital de Bangladesh, Dacca, per un grup de persones que després s'escapoleixen. Roy mantenia el blog Ment Lliure, en el qual defensava opinions atees i criticava la religió, a conseqüència de les quals havia rebut amenaces de musulmans radicals. El 2013 un altre bloguer ateu va ser assassinat, i des de mitjan 1990 l'escriptora Taslima Nasrin viu a l'exili per les amenaces fonamentalistes. Els nombrosos manifestants que protesten per l'assassinat denuncien la inacció de les autoritats. El dia 27 un altre bloguer, Washiqur Rahman, mor apunyalat a Dacca.
Capturat el narcotraficant més buscat de Mèxic
La policia mexicana anuncia la captura de Servando La Tuta Gómez, el narcotraficant més buscat de Mèxic, que liderava l'organització d'Els Cavallers Templers. Antic mestre de professió, havia arribat a tenir un gran poder a Michoacán, estat des d'on controlava la producció d'amfetamines. El 4 de març és arrestat Omar Treviño Morales, líder dels Zetas, un altre dels grans càrtels de la droga de Mèxic.
Dissabte 28
El Tribunal Constitucional aprova l'impost de l'Estat als dipòsits bancaris que anul·la el català
El Tribunal Constitucional declara conforme a llei l'impost als dipòsits bancaris que va crear el Govern espanyol poc després que ho fes la Generalitat al desembre del 2012, amb l'objectiu de recaptar uns 670 milions per a eixugar el dèficit català. Cinc membres del Tribunal, però, voten contra la sentència i donen la raó a la Generalitat. Consideren que l'impost espanyol, amb un tipus del 0%, es va crear només amb la intenció de neutralitzar el de Catalunya. El 26 de març el TC tanca definitivament el contenciós desestimant el recurs de la Generalitat amb l'argument de la prioritat estatal en la creació d'impostos.