Dimecres 1
El Parlament britànic autoritza l’inici del Brexit
Per 498 vots a favor i 114 en contra, la Cambra dels Comuns britànica aprova activar l’article 50 del Tractat de Lisboa, que preveu la sortida d’un estat membre de la Unió Europea. Abans de rebre l’aprovació definitiva, la llei ha d’obtenir el suport de la Cambra dels Lords, que retorna la llei a la Cambra dels Comuns per algunes esmenes. El 16 de març, la reina Elisabet II signa l’European Union (Notification of Withdrawal) Bill. A partir d’aquesta data s’inicia el termini d’un màxim de dos anys per a les negociacions de sortida de la Gran Bretanya de la UE.
Dijous 2
Hi ha 15 detinguts i una vintena d’escorcolls pel "cas del 3%"
Un total de 250 agents de la policia espanyola practiquen quinze detencions i escorcolls a seus d’empreses públiques (Infraestructures.cat, Autoritat Portuària de Barcelona i l’entitat pública Bimsa, entre d’altres) en el marc de l’anomenat " cas del 3%" per presumpte finançament irregular de CDC. Vuit dels detinguts, alts càrrecs de l’antic partit, passen la nit a la presó i són alliberats l’endemà sense haver declarat davant del jutge.
Divendres 3
Consell Europeu sobre Líbia
D’esquerra a dreta, Joseph Muscat, primer ministre maltès, Donald Tusk, president del Consell Europeu, i Jeppe Tranholm-Mikkelsen, secretari general del Consell de la Unió Europea, durant la celebració a Malta de la cimera del Consell Europeu sobre els refugiats i immigrants de Líbia
© European Union
Se celebra a La Valletta, Malta, la cimera dels caps d’estat o de govern (Consell Europeu) dedicada als refugiats i immigrants procedents de Líbia (uns 200.000 durant el 2016). Tot i que és una reunió preparatòria, la intenció de la majoria d’estats membres de retornar els il·legals a Líbia rep una forta oposició de l’ONU i les ONG. La declaració final insta la Unió Europea a prendre mesures per a frenar el flux de refugiats i complir al mateix temps amb els drets humans bàsics, especialment en la lluita contra les màfies i a l’establiment de centres d’acollida segurs i en condicions.
Atemptat frustrat al Louvre
La policia abat a trets un home que, brandant un ganivet, es dirigia cap a un grup de guàrdies de seguretat del Museu del Louvre de París cridant: "Al·là és el més gran!". El primer ministre francès, Bernard Cazeneuve, descriu l’atac com un acte de terrorisme.
Dissabte 4
Ciutadans abandona la socialdemocràcia i es declara liberal
L’assemblea general de Ciutadans, celebrada a Madrid, ratifica l’informe de gestió (97% ) i l’ideari (89%) de la direcció encapçalada per Albert Rivera. Aquests resultats comporten l’abandonament de l’ideari socialdemòcrata, representat per alguns líders com Jordi Cañas i Sergio Sanz, i l’adopció del liberalisme com a ideologia del partit. L’assemblea també rebutja entrar en cap govern de coalició abans del 2019.
Lliurament dels premis Goya
S’atorguen els premis Goya de l’acadèmia espanyola de cinema. La 31a edició se celebra al Madrid Marriot Auditorium Hotel. El film més guardonat és Un monstre em ve a veure, que, entre els nou trofeus, obté el de millor director (Juan Antonio Bayona). El premi a la millor pel·lícula és per a Tarde para la ira, de Raúl Arévalo. El premi al millor actor principal és per a Roberto Álamo per Dios nos perdone i el premi a la millor actriu principal és per a Emma Suárez per Julieta. Suárez també recull el premi a la millor actriu de repartiment pel seu paper a La propera pell.
Dimecres 5
Vents huracanats a Catalunya
Un matrimoni resulta ferit greu a Salou per un arbre tombat pel vent. Els dies 5 i 6 de febrer, els vents de gran intensitat arriben als 100 km/h i causen nombroses incidències, sobretot a les comarques de la meitat sud de Catalunya, especialment al Baix Camp, el Barcelonès, el Segrià, el Baix Llobregat i el Tarragonès. Uns 15.000 abonats es queden sense subministrament elèctric i els Bombers han de fer prop d’un miler de sortides d’emergència. A l’aeroport del Prat el vent obliga a espaiar els aterratges i es produeixen nombrosos retards. La Generalitat activa l’alerta del pla Procicat per ventades generalitzades. Al Pirineu hi ha, també, nevades intenses.
Dilluns 6
Protestes a Romania per l’intent de despenalitzar la corrupció
L’aprovació d’un decret del Govern de Romania que pretén despenalitzar els delictes de corrupció que no superin els 44.000 euros desencadena l’onada de manifestacions més massiva des de la caiguda del comunisme (1989). El decret va ser aprovat el dia 31 de gener i havia d’entrar en vigor el 10 de febrer, però, de resultes de la magnitud de les protestes, el Govern el retira el dia 4. Malgrat tot, el dia 6, prop de mig milió de persones surten al carrer per evitar que el Govern no aprovi una versió camuflada d’amnistia per als delictes de corrupció.
Judici a Mas, Ortega i Rigau pel 9-N
Manifestació en suport a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau a la seva arribada al Palau de Justícia de Barcelona abans del judici pel 9-N
© www.municipisindependencia.cat
Una multitud d’unes 50.000 persones rep amb aplaudiments i crits de suport l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau a la seva arribada al Palau de Justícia de Barcelona, on són jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència i prevaricació en la consulta del procés participatiu del 9-N. En el judici, els tres encausats responen únicament a les preguntes de la defensa, ja que consideren que la Fiscalia actua seguint criteris polítics. Tots tres neguen haver desobeït i remarquen que la consulta la van dur a terme els voluntaris i que l’Administració no hi va participar. Destaquen que no van rebre cap notificació del Tribunal Constitucional per suspendre els preparatius de la votació. L’expresident de la Generalitat es declara responsable d’haver renunciat a la consulta inicial i d’haver deixat als voluntaris el procés participatiu, però també de la normalitat amb què es va desenvolupar. L’endemà declaren testimonis sobre presumptes pressions als instituts. El 13 de març, el TSJC dicta sentència: els tres acusats són absolts del delicte de prevaricació, però són condemnats pel de desobediència. Artur Mas és inhabilitat per a l’exercici de càrrecs públics electius i funcions de govern durant dos anys i rep una multa de 36.000 euros. Joana Ortega és condemnada a un any i nou mesos d’inhabilitació i a una multa de 30.000 euros i Irene Rigau, l’única dels tres que ocupa un càrrec electe actualment (diputada al Parlament de Catalunya), és inhabilitada durant un any i mig i se li imposa una multa de 24.000 euros.
Dimarts 7
Un informe denuncia execucions en massa en una presó de Síria
L’organització no governamental Amnistia Internacional fa públic un informe en el qual sosté que entre el setembre del 2011 i el desembre del 2015 es van dur a terme unes 13.000 execucions rutinàries a la presó de Saydnaya, al nord de Damasc. L’informe, elaborat a partir d’una vuitantena d’entrevistes, afirma que les execucions es feien en secret i que les víctimes eren, sobretot, opositors al règim o simpatitzants. Les ordres sembla que venen directament de la cúpula del Govern.
Israel aprova construir nous assentaments a Cisjordània
Per 60 vots a favor i 52 en contra la Knesset aprova la llei que permet construir nous assentaments a Cisjordània, en territori nominalment controlat per l’Autoritat Nacional Palestina. La llei estableix que els propietaris palestins seran compensats econòmicament per la construcció d’uns 4.000 habitatges, la majoria dels quals seran concedits als colons de l’assentament il·legal d’Amona, desmantellat la setmana anterior. L’Autoritat Nacional Palestina i l’ONU, entre d’altres, protesten contra el projecte, que significa la represa de construcció d’assentaments després de vint anys. El 31 de març el Comitè Ministerial de Seguretat Nacional, un òrgan del Govern d’Israel, hi dona l’aprovació definitiva.
Aprovada la llei que despenalitza parcialment la violència domèstica a Rússia
El president rus, Vladímir Putin, signa la llei que descriminalitza algunes formes de violència domèstica, concretament quan l’agressió es produeix per primera vegada i no fereix greument la víctima. Aprovada al gener per la Duma amb un 85% dels vots, organitzacions de drets humans critiquen la llei i demanen que es retiri. S’estima que a Rússia els casos de violència domèstica (sobretot contra dones i infants) representen prop del 40% dels crims greus, i molts estan relacionats amb el consum d’alcohol.
Dimecres 8
Elegit el primer president de Somàlia per votació en quaranta-vuit anys
Enmig de grans mesures de seguretat s’elegeix en un hangar de l’aeroport de Mogadiscio, la capital, Mohamed Abdullahi Mohamed, conegut pel sobrenom de Farmajo, com a nou president de Somàlia. Des del 1969, en què es va elegir un president democràtic, el país ha viscut en una espiral d’enfrontaments facciosos, cops d’estat, dictadures i terrorisme (la milícia islamista Al-Xabab controla gran part del territori). El nou president, que té doble nacionalitat, somali i nord-americana, té el suport de la comunitat internacional, de la Unió Africana i de l’ONU per a intentar estabilitzar el país.
Dijous 9
L’Audiència espanyola ordena l’embargament de 246.000 euros a l’ANC
L’Audiència Nacional ordena embargar a l’Assemblea Nacional Catalana 246.000 euros. El 30 de gener, aquest mateix tribunal va ordenar l’execució immediata de les multes a l’ANC i a Òmnium Cultural per una presumpta vulneració de la Llei de protecció de dades en la Gigaenquesta, perquè van preguntar per la ideologia i per la independència. Les dues entitats van presentar-hi un recurs en contra, però l’Audiència espanyola el va denegar i va ordenar l’execució immediata de la multa per via de constrenyiment. El 10 de febrer l’Estat embarga, també, els 246.000 euros a Òmnium Cultural. A més, l’11 d’abril l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) sanciona ambdues entitats amb una multa de 90.000 euros. Les dues organitzacions consideren que es tracta de multes polítiques per a asfixiar les entitats i aturar el referèndum, i anuncien que no hi recorreran en contra ni les reconeixeran.
Divendres 10
Detinguts els socis de Mossack Fonseca
Ramón Fonseca i Jürgen Mossack, els advocats del despatx Mossack Fonseca, amb seu a Panamà, són detinguts per la presumpta implicació en la trama de suborns de la constructora brasilera Odebrecht, que afecta diversos països de l’Amèrica Llatina, amb implicacions de ministres i alts càrrecs del Govern, entre els quals hi ha l’expresident peruà Alejandro Toledo, resident als Estats Units, i per al qual un jutge dicta el mateix dia ordre de cerca i captura internacional. La Fiscalia acusa els dos socis de delictes de blanqueig de capitals i d’haver eliminat proves de la trama de corrupció Odebrecht i, també, de l’escàndol de Petrobras. El despatx Mossack Fonseca és la font d’on provenen els anomenats Papers de Panamà, la filtració més gran sobre societats deslocalitzades, paradisos fiscals i evasió fiscal.
Primeres condemnes del "cas Gürtel"
Deu mesos després que s’acabi el judici, es dicten sentències de presó per als principals responsables de la trama de finançament il·legal del PP conegut com "cas Gürtel", que consta de cinc peces més. Francisco Correa i Pablo Crespo són condemnats a tretze anys de presó; Álvaro Pérez, conegut com el Bigotes, a dotze anys, i l’exconsellera valenciana i expresidenta de les Corts Valencianes Milagrosa Martínez, a nou anys. A set dels altres nou acusats, se’ls imposen penes menors i només dos són absolts. El dia 9, nou empresaris investigats admeten haver finançat en negre el PP valencià en les eleccions municipals i autonòmiques del 2007 i en les generals del 2008.
Dissabte 11
Centenars de balenes embarrancades a les platges de Nova Zelanda
Entre els dies 9 i 11 de febrer més de 600 cetacis de diferents espècies arriben a les platges de Nova Zelanda, on queden immobilitzades i moren després asfixiades. Gràcies als voluntaris, prop d’un centenar poden ser retornades al mar amb vida. Es desconeix la causa de les arribades massives, però un element clau d’aquest resultat fatal es troba en el pendent suau de la costa, que el sistema de radar que utilitzen les balenes no pot detectar.
Diumenge 12
Pablo Iglesias imposa el seu lideratge a l’assemblea de Podem
A la segona assemblea ciutadana de Podem, celebrada al Palau de Vistalegre de Madrid, es dirimeix la lluita pel lideratge de la formació entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, que fins ara estaven pràcticament igualats en representants als òrgans del partit. Pablo Iglesias obté el 60% dels suports a la direcció i 37 consellers dels 62 al consell ciutadà. Iñigo Errejón es queda amb 23 i 2 són per als Anticapitalistes de Miguel Urbán. Iglesias també és primer en la votació a la secretaria general, seguit de Pablo Echenique i, en tercer lloc, Errejón.
Acaba el congrés del PP
Els dies 10, 11 i 12 de febrer el Partit Popular celebra el seu 18è Congrés a Madrid. La tònica dominant és la continuïtat. La cúpula del partit es manté inalterada: Mariano Rajoy és reelegit a la presidència, així com també Maria Dolores de Cospedal a la secretaria i els vicesecretaris són novament Javier Arenas, Javier Maroto, Andrea Levy i Pablo Casado. Mariano Rajoy es manifesta amb relació a Catalunya i avantposa la llei a la reivindicació sobre el dret d’autodeterminació.
Dilluns 13
Hamàs elegeix un nou líder
Hamàs, inclosa en la llista d’organitzacions terroristes dels Estats Units i de la Unió Europea, escull com a nou líder Yahya al-Sinwar en successió d’Ismaïl Haniya, que ocupava aquest càrrec des del 2006 com també el de màxima autoritat de Gaza. Sinwar, cofundador de les brigades Iz al-Din al-Qassam, el braç armat de Hamàs, va ser empresonat el 1988 per Israel per haver dut a terme activitats terroristes i el 2011 va ser alliberat en un intercanvi de presoners. És totalment contrari a cap mena de negociació amb Israel.
Assassinat el germanastre del dictador de Corea del Nord
Kim Jong-nam, germanastre del president de Corea del Nord, Kim Jong-un, és trobat mort a l’aeroport de Kuala Lúmpur, Malàisia. La policia informa que ha estat assassinat i que dues dones n’han estat les responsables, presumptament, i que eren agents de Corea del Nord. Les anàlisis forenses identifiquen com la causa de la mort l’agent químic nerviós VX, del qual es troben restes a la cara de la víctima. El VX, prohibit per la convenció d’armes químiques del 1993, és l’agent químic més potent que existeix i causa la mort per interrupció de la transmissió dels senyals nerviosos en minuts i amb una dosi mínima. No obstant això, la seva obtenció requereix un equipament molt sofisticat. Les dues dones, una vietnamita i una indonèsia, són condemnades pels tribunals de Malàisia, però la policia segueix buscant més sospitosos. Tot i que no s’ha cursat una acusació formal, molts indicis porten a considerar que Pyongyang és darrere de l’assassinat, cosa que el règim nega. Kim Jong-nam havia de ser el successor del dictador Kim Jong-il, però arran d’un incident va perdre el favor del seu pare, que va nomenar el seu germanastre Kim Jong-un com a successor de la dictadura. Des d’aleshores, Kim Jong-nam s’havia convertit en un crític del règim.
Dimarts 14
Dimiteix el conseller de Seguretat Nacional dels Estats Units
Michael Flynn, conseller de Seguretat Nacional nomenat pel president Donald Trump, dimiteix del càrrec. El motiu són les trucades a l’ambaixador rus sobre les sancions nord-americanes a Rússia que Flynn va fer abans de ser nomenat. Segons la legislació nord-americana és il·legal que ciutadans particulars duguin a terme activitats diplomàtiques. El dia 20 de febrer el president Trump nomena un nou conseller de Seguretat, Herbert Raymond McMaster.
La Fiscalia torna a actuar contra Forcadell a instàncies del Tribunal Constitucional
El Tribunal Constitucional anul·la la resolució de JxSí i la CUP per a celebrar un referèndum l’any 2017 amb acord o sense amb l’Estat espanyol. Amb aquesta mesura autoritza la Fiscalia a procedir contra la presidenta del Parlament i quatre membres de la mesa: Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet, de JxSí, i Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí que es Pot. Tots són encausats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a excepció de Nuet, cosa que el ministeri públic justifica amb l’argument que "no és independentista". Aquest pronunciament propicia nombroses crítiques, que acusen l’Estat de persecució ideològica. El 25 d’abril Nuet també és encausat. La primera querella contra Forcadell es va cursar el 10 d’octubre de 2016 per permetre la votació de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent.
Dimecres 15
El Parlament Europeu aprova el CETA
Per 408 vots a favor, 254 en contra i 33 abstencions, el Parlament Europeu aprova el CETA (Comprehensive Economic and Trade Agreement), un tractat de lliure comerç entre la Unió Europea i el Canadà que elimina el 98% dels aranzels en els intercanvis entre ambdues parts i que comporta un estalvi de 500 milions d’euros anuals. Mentre es duu a terme la votació tenen lloc manifestacions i avalots a l’exterior del Parlament d’Estrasburg. El CETA arriba després de set anys de negociacions. A l’octubre del 2016, el Govern de la regió belga de Valònia va bloquejar temporalment amb el seu veto els tràmits finals de l’aprovació. A banda, alguns dels aspectes del tractat hauran de ser aprovats per cada estat membre de la UE.
Dijous 16
Abertis anuncia el pagament de l’IBI sencer per les seves autopistes
L’empresa concessionària Abertis anuncia que d’ara endavant pagarà el 100% de l’impost de béns immobles (IBI) als ajuntaments per on passin les autopistes que gestiona. Fins ara, només pagava el 5% de l’impost, basant-se en una bonificació de l’any 1972 que ara tot just expira. Els municipis catalans beneficiats per aquesta modificació són un total de 142, i la quantitat total que recaptaran són uns 14 milions d’euros.
Enfrontament entre mossos d’esquadra i veïns de l’Hospitalet de Llobregat
Sis agents dels Mossos d’Esquadra resulten ferits quan intenten impedir que un grup de veïns del barri de la Florida de l’Hospitalet de Llobregat bolquin un cotxe amb una persona a dins. Una cinquantena de veïns ataquen els agents armats amb bastons. Dues persones són detingudes. El conseller d’Interior, Jordi Jané, condemna l’agressió als Mossos d’Esquadra.
Divendres 17
La infanta Cristina, absolta del "cas Nóos"
L’Audiència de Palma dicta sentència pel "cas Nóos", un cas de desviació de 6 milions d’euros de fons públics del Govern balear a través d’una empresa sense ànim de lucre. El màxim directiu de l’empresa i principal acusat era el marit de la infanta Cristina de Borbó, Iñaki Urdangarin, juntament amb el seu soci Diego Torres i l’expresident balear Jaume Matas. Urdangarin és condemnat a una pena de sis anys i tres mesos de presó; Torres, a vuit anys i mig, i Matas, a tres anys i vuit mesos. La infanta Cristina, que també estava acusada, és absolta com a cooperadora necessària de dos delictes fiscals i condemnada a una multa de 265.000 euros com a responsable a títol lucratiu. El dia 23 la jutge desestima la petició del fiscal d’aplicació de les penes de presó de manera immediata, i Urdangarin i Torres queden lliures i sense fiança.
Lliurament dels premis Ciutat de Barcelona
Foto de família dels guardonats amb els premis Ciutat de Barcelona
© Ajuntament de Barcelona
Al Saló de Cent de l’Ajuntament té lloc l’acte de lliurament dels premis Ciutats de Barcelona, que reconeixen realitzacions durant l’any anterior de persones i entitats en l’àmbit cultural. Entre els 23 guardonats hi ha el músic Jordi Savall (projecció internacional), el fotògraf Joan Fontcuberta (assaig), Antoni Hervàs (arts visuals), Carles Rebassa (literatura en català), Mariana Enríquez (literatura en castellà), Miquel Desclot (traducció), Toni Massanés (gastronomia) i l’equip Flores & Prats (arquitectura).
Dissabte 18
Manifestació massiva a Barcelona per l’acollida als refugiats
Entre 160.000 i 500.000 persones, depenent de les fonts, es manifesten a Barcelona a favor dels refugiats i reclamen el compliment dels compromisos aprovats
© Ajuntament de Barcelona
Entre 160.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i mig milió, segons els organitzadors, participen en la manifestació "Volem acollir", en la qual es reclama a les autoritats europees, espanyoles i catalanes que assumeixin les seves responsabilitats i compleixin amb els compromisos d’acollida de les persones refugiades. La manifestació, que és encapçalada pels lemes "Prou excuses. Acollim ara!", "No més morts. Obrim fronteres" i "Catalunya, terra d’acollida", fa el recorregut des de la plaça d’Urquinaona fins a la Barceloneta. És la mobilització més massiva en favor dels refugiats d’Europa.
Diumenge 19
Acaba la Conferència de Seguretat de Munic
Premis Ciutat de Barcelona
Entre els dies 17 i 19 de febrer té lloc la Conferència de Seguretat de Munic. Celebrada des del 1963, reuneix caps d’estat i de govern, ministres i alts càrrecs, sobretot occidentals, però també grans empresaris, observadors i responsables d’organitzacions internacionals i delegacions de països no occidentals per a debatre els principals reptes dels conflictes d’implicació mundial. La conferència, celebrada sota el títol "Postveritat, post-Occident, postordre", té entre els eixos principals el conflicte entre Rússia i Ucraïna, la guerra de Síria, Corea del Nord, el terrorisme, la ciberseguretat i les relacions transatlàntiques després de l’elecció de Donald Trump. Una de les intervencions més esperades és la del vicepresident nord-americà, Mike Pence, que assegura que els Estats Units no es desentendran de l’OTAN i seguiran compromesos en la defensa d’Occident, però alhora exigeix més corresponsabilitat dels aliats europeus en el finançament.
Dilluns 20
Entrada massiva d’immigrants a Ceuta
Unes 350 persones aconsegueixen saltar la tanca que separa el Marroc de l’enclavament espanyol de Ceuta. Aquests immigrants s’afegeixen als prop de 500 que la matinada del 17 de febrer van passar la tanca. En total, en les dues incursions hi ha una quarantena de ferits entre immigrants i agents de la policia espanyola i marroquina. Més de 1.400 immigrants es troben concentrats a l’enclavament, el centre d’acollida del qual només té capacitat per a 500.
Signatura de la declaració de Palma
Els consellers de Cultura Ruth Mateu (Illes Balears), Santi Vila (Catalunya) i Vicent Marzà (País Valencià) signen la declaració de Palma, per la qual es comprometen "a enfortir lligams històrics i culturals en benefici comú dels tres territoris en els àmbits de la llengua i la cultura". Entre altres coses, la declaració preveu enfortir l’Institut Ramon Llull com a organisme de projecció conjunta, reforçar el mercat cultural interior, crear un sistema d’homologació de coneixements lingüístics i que els tres governs participin i es coordinin en matèria cultural.
Protestes contra maniobres de l’exèrcit espanyol a Celrà i Girona
Veïns de Celrà i Girona (ambdós del Gironès) es manifesten contra les maniobres de l’exèrcit espanyol dins dels dos termes municipals, ja que consideren que són una provocació, a més d’un perill per la proximitat als nuclis urbans on es realitzen. En canvi, les maniobres a Gósol (Berguedà) que s’efectuen entre el 28 de febrer i el 3 de març són ben acollides pels veïns, pels beneficis econòmics que aporten.
Isabel-Clara Simó, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
L’escriptora Isabel-Clara Simó rep en un acte solemne al Palau de la Música el 49è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural, en reconeixement a la seva obra literària i al seu compromís social. En el seu discurs, l’escriptora insta els ciutadans a "atrevir-se a pensar, a aprendre i a investigar", perquè "només aleshores serem lliures". En el seu parlament, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, alerta que l’Estat espanyol intenta ofegar financerament l’entitat, referint-se a la multa imposada per la Gigaenquesta.
Dimarts 21
Rebutjada la demanda col·lectiva dels afectats per les preferents
Un jutge de Madrid rebutja la demanda presentada per l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances d’Espanya (ADICAE) en representació de més de 3.000 afectats per a recuperar els diners de les participacions preferents de Bankia. El jutge argumenta que els demandants ho han de fer a títol personal. Tanmateix, la sentència estableix que gairebé totes les condicions dels contractes que havien de signar els clients de les preferents són abusives.
Dimecres 22
Es fa públic el descobriment d’un sistema de planetes pròxim al sistema solar
La NASA i la revista Nature fan públic, simultàniament, el descobriment d’un nou sistema planetari que orbita al voltant d’una estrella situada a 40 anys llum del sistema solar. El sistema està format per almenys set planetes de dimensions similars a la Terra i d’una temperatura similar, condicions que converteixen aquests exoplanetes en candidats per a permetre l’aparició de la vida, especialment en tres, que es troben en el que s’anomena zona habitable. L’estrella al voltant de la qual orbiten és una estrella ultrafreda nana, que els astrònoms han anomenat TRAPPIST-1, a partir del nom del telescopi emprat (transiting planets and planetesImals small telescope). L’estrella i tres planetes van ser descoberts al maig del 2016, però el nombre de planetes ara detectats ha augmentat a set.
Un raper és condemnat per injúries al rei
El raper mallorquí Josep Miquel Arenas, conegut com Valtònyc, és condemnat a tres anys i mig de presó per injúries al rei en una de les seves cançons. La condemna, dictada per l’Audiència Nacional, supera en tres mesos la pena demanada per la Fiscalia.
Dijous 23
Fracàs en el primer dia de les negociacions de pau a Síria
En el primer dia de la ronda de converses de pau a Síria celebrada a Ginebra, el delegat especial de l’ONU, Staffan de Mistura, es reuneix amb les dues parts, les quals després refusen entrar en negociacions directes. L’agenda de les negociacions es basa en la resolució del Consell de Seguretat del 2015, la qual estableix la creació d’un govern provisional no sectari, la redacció d’una nova constitució i la celebració d’unes eleccions que han de donar pas a l’entrada en vigor de la Constitució administrada sota supervisió de l’ONU. El principal obstacle en les negociacions és la presència del president Al-Assad en el nou Govern de Síria. Aquestes negociacions es desenvolupen paral·lelament a les negociacions de pau d’Astana, iniciades un mes abans, controlades per Rússia i Turquia.
Condemna per a Miguel Blesa i Rodrigo Rato per les targetes black
L’Audiència Nacional condemna els expresidents de Caja Madrid Miguel Blesa i Rodrigo Rato a sis anys i a quatre anys i sis mesos de presó, respectivament, per haver-se apropiat indegudament del patrimoni de l’entitat a través del sistema de les anomenades targetes opaques, o targetes black, que es posaven a disposició de directius de l’entitat. A banda, hi ha 63 acusats més, que reben condemnes d’entre tres mesos i sis anys.
Nomenada la directora de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació
La periodista Empar Marco, corresponsal de TV3 al País Valencià, és nomenada directora de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC). La candidatura de Marco s’ha imposat a la de Salvador Enguix, corresponsal de La Vanguardia al País Valencià, i la del periodista i productor Josep Ramon Lluch, director d’antena de la Televisió de Múrcia. Marco és ratificada el 2 de març com a nova directora general de la CVMC per les Corts Valencianes, amb el vot favorable del PSPV, Compromís i Podem, amb l’abstenció de Ciutadans i el vot contrari del PP.
Divendres 24
El Govern espanyol imposa la reforma de l’estiba dels ports sense acord
El Consell de Ministres aprova el decret de reforma del sector de l’estiba. La reforma, que imposa una liberalització, és el resultat de la nova legislació europea, l’incompliment de la qual comporta multes. Els treballadors del sector s’hi oposen i convoquen un seguit de vagues, que desconvoquen tres vegades al març, quan l’executiu posposa l’aprovació del decret. El 16 de març, el Congrés dels Diputats rebutja per majoria el projecte de llei. El dia 30, patronal i sindicats arriben a un acord per a subrogar els llocs de treball existents, però el Govern del PP no ho accepta perquè sosté que contravé la normativa europea.
Dissabte 25
El Partit Demòcrata dels Estats Units elegeix nou líder
Tom Perez és elegit nou líder del Partit Demòcrata dels Estats Units. Perez, el primer hispà a ocupar el càrrec, va ser secretari del Treball en l’Administració Obama. Després de la derrota de Hillary Clinton per Donald Trump, el nou líder haurà de conciliar un partit profundament dividit entre els sectors més centristes i els més esquerrans.
La Generalitat ordena sacrificar milers d’ànecs per la grip aviària
El Departament d’Agricultura ordena sacrificar uns 7.000 ànecs de granges de Vilallonga de Ter (Ripollès), Vilopriu (Baix Empordà), Fontanilles (Baix Empordà), Bescanó (Gironès), la Cellera de Ter (Selva) i Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) a causa d’un brot de grip aviària molt agressiu, que té l’origen en una granja de Sant Gregori, d’on provenen els animals. El Govern, a més, immobilitza l’aviram de 237 explotacions properes a les granges.
Diumenge 26
Manifestacions massives de la dissidència a Rússia
Milers de manifestants duen a terme marxes a Moscou, Sant Petersburg i altres ciutats russes en el segon aniversari de la mort del dissident Borís Nemtsov, que va ser assassinat a trets prop del Kremlin el 27 de febrer de 2015. Nemtsov, ministre d’Economia en el Govern de Borís Ieltsin (1998), va ser un dels crítics més ferotges del president Vladímir Putin. Els cinc acusats, d’origen txetxè, neguen els càrrecs. El mateix dia, un altre destacat dissident, Ildar Dadin, és alliberat de la presó de Sibèria on va ser internat el 3 de desembre 2015, en la primera aplicació de la nova llei que permet la detenció i l’empresonament de manifestants, encara que siguin pacífics.
Dilluns 27
Terroristes de les Filipines difonen la decapitació d’un ostatge
L’organització gihadista de Filipines Abu Sayyaf publica a internet un vídeo en el qual es mostra la decapitació del ciutadà alemany Jürgen Kantner. Kantner va ser segrestat al novembre del 2016 quan navegava prop de la costa de Malàisia. La seva companya va ser trobada morta a bord de la nau un temps després. Les autoritats de les Filipines anuncien el 7 de març la recuperació del cos a la província de Sulu. Els terroristes havien demanat un rescat de 600.000 dòlars. El 2008 Kantner ja havia estat segrestat i posteriorment alliberat per pirates a Somàlia.
Cerimònia de lliurament dels Oscar
Al Dolby Theatre, de Los Angeles, se celebra la cerimònia de lliurament dels 89ns premis Oscar, de l’acadèmia de cinema nord-americana. El musical La la land, de Damien Chazelle, és la producció que obté més premis (6 de les 14 nominacions, entre els quals hi ha la de millor director; la de millor actriu principal, Emma Watson, i la de millor cançó i música originals). L’Oscar a la millor pel·lícula és per a Moonlight, de Barry Jenkins; el premi al millor actor és per a Casey Affleck, per Manchester by the sea, el director de la qual, Kenneth Lonergan, rep el premi al millor guió. L’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa és per a Forushande (‘El viatjant’), del director iranià Asghar Farhadi. En aquesta edició es produeix un incident que no havia ocorregut mai en la història dels premis, ja que s’anuncia equivocadament La la land, en lloc de Moonlight, com a guanyadora de l’Oscar a la millor pel·lícula. Quan els actors i el director van a recollir el premi, el productor de La la land interromp la cerimònia i fa públic l’error, que es deu a una confusió en els sobres que contenen el nom dels guanyadors i que llegien els presentadors Warren Beatty i Faye Dunaway.
Dimarts 28
Polèmica campanya contra els transsexuals
HazteOir, una ONG ultracatòlica, comença una campanya de propaganda contra la transsexualitat per tot l’Estat espanyol. La campanya consisteix en un autobús on hi ha escrit: "Los niños tienen pene, las niñas tienen vulva, que no te engañen", que recorre les principals ciutats de l’Estat. A Madrid, el mateix dia és immobilitzat per l’Ajuntament, que argumenta que fomenta l’odi cap al col·lectiu LGTB. Des de diverses ciutats de Catalunya les autoritats municipals adverteixen que actuaran de manera similar. L’associació nega que el missatge inciti a l’odi i es defensa amb el dret a la llibertat d’expressió. El dia 17 de març, comença l’itinerari pel territori català, on el rebuig és general i, després de ser retirat pels Mossos, l’endemà marxa de Catalunya. El dia 23 de març, comença la campanya als Estats Units i, el 24, l’autobús rep un atac vandàlic a Nova York. El 28 de març, HazteOir fa una conferència a Brussel·les on només assisteixen tres persones.