El primer ministre i comandant Frank Bainimarama va mantenir el poder, assolit el 2006, que és la llavor de la discòrdia als fòrums regionals, ja que el règim gaudeix del suport dels països de majoria melanèsia i polinèsia. Al març, aquests països van reunir els seus cinc membres per reclamar al Fòrum de les Illes del Pacífic i al Commonwealth la readmissió de Fiji com a membre. Tanmateix, i després d’incomplir diversos terminis, el Govern va continuar dilatant la convocatòria d’eleccions, mentre va donar mostres d’autoritarisme, censurant els mitjans de comunicació i perseguint opositors, com el cas de Ratu Tevita Uluilakeba Mara, un tinent coronel (fill d’un exprimer ministre i portador de sang reial tongalesa) crític amb el règim que va fugir del país cap a Tonga i Austràlia, països que en van denegar l’extradició a Fiji quan aquesta la va demanar.
Al setembre, Bainimarama va comparèixer davant l’Assemblea General de les Nacions Unides per a anunciar la redacció d’una nova constitució entre el 2012 i el 2013, que aboliria les lleis vigents de discriminació ètnica al país, i la creació d’un nou cens de votants amb vista a celebrar eleccions el 2014.
Finalment, al març, Ratu Inoke Takiveikata va ser condemnat a cadena perpètua per haver incitat l’amotinament de tropes de la marina a la capital, Suva, l’any 2000, i va morir l’expresident Ratu Josefa Iloilo.