Al cap d'un any de les primeres eleccions democràtiques després del cop militar del 2006, que van consolidar en el seu càrrec el primer ministre colpista, Frank Bainimarama, el país va seguir marcant perfil propi i, a diferència de les grans potències regionals, es va oferir a donar refugi als seus veïns de Kiribati, Tuvalu o les illes Marshall, greument amenaçats per la pujada del nivell del mar. En política interna, a mesura que va avançar l'any, el Govern va retornar a posicions més autoritàries, i l'oposició va denunciar la inexistent separació de poders i la deriva dictatorial que experimenta el país, i també l'agreujament del conflicte ètnic subjacent entre la minoria d'origen indi i la majoria melanèsia. En aquest context, a l'agost, la policia va detenir més de setanta persones que presumptament tramaven un complot per a la creació d'un grup paramilitar que perseguís la creació d'un estat de majoria cristiana.
De nou, i amb vista a remarcar la seva autonomia, el Govern va anunciar que modificarà la bandera nacional eliminant-ne la Union Jack (la bandera britànica) pel simbolisme que defineix una reminiscència del passat colonial.
Al mes de gener, es van anunciar les compensacions econòmiques als militars fijians que durant la dècada dels cinquanta del segle XX es van veure exposats a la radiació dels tests nuclears conduïts per la Gran Bretanya a l'illa de Christmas.
En l'àmbit internacional, Fiji va participar en el Fòrum de les Illes del Pacífic, encara que no al màxim nivell de representació, arran de la confrontació del país amb Austràlia i Nova Zelanda.