Un any més, les organitzacions de drets humans van denunciar la impunitat de les tortures als detinguts i una militarització de la policia. De fet, el Parlament va aprovar la Llei 28, que coarta la llibertat d’expressió amb el pretext de lluitar contra l’escarni de la classe política.
En l’esfera internacional, Fiji va copresidir amb Alemanya la COP 23 sobre canvi climàtic, on el president Frank Bainimarama va promoure dues iniciatives pròpies, destinades a l’apoderament de les dones i les comunitats locals i indígenes en la lluita contra el canvi climàtic. Segons l’oposició fijiana, cap de les dues estratègies no havia estat presentada al país malgrat que prometien profunds canvis estructurals. Al novembre, un informe va revelar que, si la tendència actual no variava per adaptar-se al canvi climàtic, el país hauria de gastar l’equivalent al 100% del PIB en els pròxims deu anys, i que cada any 32.000 nous fijians es veurien abocats a la pobresa. En relació amb les catàstrofes naturals, més d’un any després del pas del cicló Winston, els damnificats van denunciar que encara no havien rebut les ajudes promeses pel Govern per a la recuperació.
Durant el 2017 es van mantenir les relacions privilegiades amb la Xina, encara que es van veure afectades per la desarticulació d’una xarxa de ciberestafadors establerta a Fiji i que operava principalment a la Xina.