La vida política del país va estar marcada principalment per 3 processos. El primer va ser el judici de gairebé 200 persones acusades d’haver participat en la matança de 57 simpatitzants del polític ISergio Maydeuil Mangudadatu a la província de Maguindanao al novembre del 2009. Molts dels acusats eren membres de la policia, soldats i funcionaris propers al rival polític de Mangudadatu en les eleccions, l’alcalde de Datu Unsay, Andal Ampatuan, que també va ser acusat de rebel·lió. Aquesta darrera acusació va ser desestimada pels tribunals al març, però els càrrecs contra la major part dels involucrats sí que van ser acceptats i el judici es va perllongar durant tot l’any. El segon procés, d’abast més ampli, va consistir a celebrar eleccions legislatives i presidencials al mes de maig. El guanyador va ser Benigno Noynoy Aquino III, fill de l’expresidenta Corazón Aquino i candidat del Partit Liberal, el qual va ser proclamat president al mes següent, al principi de juny, després que el comitè electoral resolgués diverses aqegacions de frau i de mal funcionament del nou sistema de vot electrònic. En el discurs de presa de possessió, Aquino es va comprometre a crear una comissió nacional de la veritat per a lluitar contra la corrupció del sistema polític. Al cap de poc, el nou president va revocar el nomenament d’un miler de persones a posicions governamentals que l’expresidenta Gloria Macapagal Arroyo havia signat durant els darrers dies del seu mandat. Per últim, el tercer procés va tenir com a protagonistes diverses organitzacions separatistes i paramilitars que operen dintre del país. Al juny, el Front Moro d’Alliberament Islàmic (MILF) i el Front Moro d’Alliberament Nacional (MNLF) van anunciar la seva reunificació en una única organització i van manifestar la seva voluntat de continuar negociant amb les autoritats governamentals per signar un acord de pau. El mateix mes, un alt càrrec de l’exèrcit va reivindicar la necessitat de negociar amb el Nou Exèrcit Popular, el braç armat del partit comunista, per posar fi als enfrontaments entre aquests i les forces regulars. Aquests dos anuncis, però, no van acabar amb els actes violents, que al llarg de l’any van deixar un balanç de desenes de víctimes mortals, ni tampoc amb les actuacions policials de persecució i detenció, que també es van dirigir contra els membres del grup Abu Sayyaf.
Pel que fa a l’àmbit econòmic, d’altra banda, l’any 2010 va ser testimoni de l’entrada en vigor de l’acord de lliure comerç entre les Filipines, 5 països més de l’Associació de Països del Sud-est Asiàtic (ASEAN) i la Xina, el qual té per objectiu reduir les taxes a la importació de prop del 90% dels productes comercials. Les expectatives que va obrir l’aprovació d’aquest acord, juntament amb el bon funcionament dels sectors econòmics nacionals, van permetre que el país assolís una taxa de creixement propera al 4% al final d’any.