L’any va ser testimoni de la condemna de tres membres del Senat, acusats de malversació del Fons d’Assistència Prioritària al Desenvolupament (FAPD), i, al juliol, el Tribunal Suprem va declarar inconstitucional el Programa d’Acceleració de la Despesa (DAP), implantat pel president Benigno Aquino el 2011. Si bé el Govern s’havia afanyat a suspendre el FAPD, la decisió de no acceptar la dimissió del responsable polític del DAP, el secretari de Pressupostos, Florencio Abad, va aixecar nombroses crítiques de l’opinió pública. Per la seva banda, el vicepresident, Jejomar Binay, va mantenir una tensa relació amb Aquino al llarg de l’any. A l’abril, el Tribunal Suprem va donar el vistiplau a la llei per al control de la moralitat, que l’Església catòlica havia impugnat.
La reconstrucció, després del tifó Haiyan, també va marcar l’agenda política i econòmica. Al novembre, Aquino va ser qüestionat per no participar en els actes de commemoració del primer aniversari de la catàstrofe natural, que havia aplegat milers de persones. El Govern va ser acusat novament de mala gestió de la crisi i d’haver oblidat les zones afectades, on es calcula que encara hi ha més d’un milió de persones refugiades en situació de pobresa extrema. En l’àmbit econòmic, el pas del tifó va disparar el preu dels aliments, amb la inflació més elevada des del 2011, el 4,9% a l’agost. L’any també va oferir dades positives, com el repunt del consum privat i la recuperació de les exportacions. No obstant això, la desconfiança en les institucions, la caiguda de la despesa pública i el lent creixement del primer trimestre de l’any, el van limitar en un moderat 6,2%.
Amb tot, amb la signatura de l’acord de pau, al març, entre el Govern i el Front Moro Islàmic d’Alliberament, el grup insurgent, es va comprometre a posar fi a la violència, que, des del 1970, ha provocat uns 120.000 morts, a canvi que el Govern garantís una autonomia real i més inversions a Mindanao, de majoria musulmana. Les formacions insurgents més violentes, però, van quedar excloses de l’acord i l’any va estar marcat pels atacs del Front Moro d’Alliberament Nacional i els segrestos d’Abu Sayyaf, formació propera a Al-Qaida.
Finalment, pel que fa a les relacions internacionals, el Govern va moderar el discurs contra les pretensions territorials de la Xina sobre les illes Spratly, després que el gegant asiàtic bloquegés, durant la trobada d’ASEAN, a l’agost, la proposta de tractar les disputes territorials en el marc de les Nacions Unides. Així, al novembre, el president va recuperar la necessitat d’un codi de conducta legalment vinculant, que oferia gestos conciliadors, com ara l’ajornament de la millora a les instal·lacions militars de l’illa de Thitu, a la mar del Sud de la Xina. A l’abril, els Estats Units es van comprometre a tenir més presència militar a l’arxipèlag, fet que va confirmar la bona salut de la tradicional aliança dels dos països.