El suport al president Benigno Aquino va començar a declinar en un any marcat pel clima preelectoral, amb les eleccions generals del maig del 2016 a l'horitzó. Al juny, el vicepresident Jejomar Binay, del partit opositor Aliança Nacionalista Unida, va presentar la seva dimissió com a cap del Consell de Coordinació d'Habitatge i Desenvolupament Urbà i com a assessor en afers laborals dels nacionals filipins a l'estranger. Els analistes van veure en el gest un intent de Binay d'atreure l'atenció mediàtica just abans de presentar la seva candidatura a la presidència per a les eleccions del 2016. Tanmateix, la llosa d'haver estat acusat de corrupció quan era alcalde de la ciutat de Makati el va fer caure de les primeres posicions en els sondejos, amb només el 18% de la intenció de vot. Com a favorits, van aparèixer Mar Roxas, l'aposta de Benigno Aquino, i la senadora independent Grace Poe, que va ser qüestionada per haver renunciat a la nacionalitat filipina per adquirir l'americana.
Aquino va tancar el seu mandat amb un balanç positiu en matèria de corrupció, amb la detenció de tres senadors, un antic cap de policia i fins i tot el seu predecessor. També en l'àmbit econòmic, en què hi va haver un creixement del 6% el darrer any, empès sobretot per un increment de la despesa governamental i del consum privat. El ritme d'inversió en infraestructures, però, es va reduir l'any 2015 i Aquino, durant el debat sobre l'estat de la nació, va reconèixer endarreriments en el calendari de diverses obres. El president va bloquejar els intents del Parlament per a rebaixar la pressió fiscal, per ajustar els impostos a la caiguda de la inflació.
El Govern no va assolir un dels seus principals objectius: rubricar un acord de pau definitiu amb el Front Moro d'Alliberament Islàmic (MILF). Un dels elements clau en la negociació era l'aprovació de la Llei bàsica de Bangsamoro, que havia de permetre la creació de la Regió Autònoma de Bangsamoro, en substitució de la Regió Autònoma del Mindanao Musulmà. La proposta, que gaudia d'un ampli suport de l'opinió pública a la regió, va restar en espera d'aprovació en el Congrés, que havia dilatat la tramitació per la mort de 44 militars al gener en mans de diversos grups paramilitars. Amb tot, al juny, el MILF va fer una primera entrega d'armament com a part del procés de pau. Les organitzacions més properes a l'Estat Islàmic, per contra, van continuar actives durant tot l'any. Al novembre, l'organització islamista Abu Sayyaf va decapitar un ostatge malaisi que tenia retingut des de feia sis mesos. Aquest fet va tenir lloc poc abans de la cimera de l'Àsia-Pacífic a Manila, amb el país en alerta vermella després dels atacs islamistes a França. A la trobada, el president nord-americà Obama va oferir suport al Govern en la lluita contra el terrorisme i va anunciar el desplegament militar a la base americana de Subic Bay.
L'any va portar altres triomfs diplomàtics, en aquest cas, pel que fa a les disputes territorials a la mar de la Xina. A l'octubre, la Cort Internacional de Justícia va reconèixer tenir jurisdicció per a exercir d'àrbitre en el conflicte territorial que tenien les Filipines i la Xina en aquesta zona i va acceptar la petició que havia presentat el Govern d'Aquino, en contra dels interessos de la Xina. A banda, en el marc de les trobades de l'Àsia-Pacífic i de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN), les Filipines van subscriure un pacte amb el Japó per a enfortir els vincles en matèria militar. Al mes de gener, el papa va visitar el país, i a Manila, la capital, es va viure l'afluència de fidels més gran de la història a la missa oficiada pel pontífex, amb una xifra estimada d'entre 6 i 7 milions de persones.
Les Filipines no van escapar-se dels desastres naturals, encara que el Govern va ser felicitat per les Nacions Unides per les actuacions de prevenció impulsades. A la tardor, el país va ser colpejat pel tifó Koppu. Mig milió de persones van haver de ser evacuades i fins al novembre es van comptabilitzar 58 víctimes mortals.