El president Rodrigo Duterte va mantenir alts índexs de popularitat al llarg de l’any, però durant mesos va intentar assumir un segon pla en la sanguinària repressió de la delinqüència i el tràfic de drogues, que a finals d’any havia provocat més de 12.500 morts. El degoteig constant de casos de corrupció i excessos per part de les forces policials va forçar una simbòlica suspensió de la campanya, però al març es va restablir amb escasses resistències. La principal veu opositora va ser la del diputat Gary Alejano, del grup nacionalista filipí Magdalo, el qual va presentar una moció de censura que, al maig, va acabar fracassant a la Cambra de Representants.
També al maig, Abu Sayyaf i el grup Maute, format per una escissió del Front Islàmic d’Alliberament Moro, van atacar la ciutat de Marawi, a la Regió Autònoma del Mindanao Musulmà, fet que va provocar un enfrontament amb les Forces Armades filipines. Immediatament després, el Govern va declarar seixanta dies de llei marcial a tota la regió i, al juliol, el Tribunal Suprem va autoritzar el Govern a ampliar-la a tot el territori. Després de cinc mesos de violència, a l’octubre, Duterte va anunciar l’alliberament de Marawi quan els dos principals referents de la rebel·lió, Isnilon Hapilon i Omar Maute, van caure abatuts per l’exèrcit filipí. El conflicte va deixar més de 150 soldats filipins morts, 600 rebels assassinats, mig centenar de civils executats i uns 400.000 desplaçats a finals d’any. Tot i el triomfalisme, l’exèrcit va seguir combatent islamistes al territori. D’altra banda, l’any 2017, el Partit Comunista de Filipines, el Nou Exèrcit Popular i el Front Democràtic Nacional van decidir posar fi al seu alto al foc unilateral amb el Govern. L’any també va ser testimoni d’un degoteig de casos de violència, com el de l’atac falsament reivindicat per l’ISIS a un complex turístic a Manila, on van morir desenes de persones.
Pel que fa a les relacions internacionals, Duterte va reforçar encara més els vincles amb la Xina, que va col·laborar en les operacions militars a Marawi, i es va apropar al nou president dels Estats Units, Donald Trump, el qual, al novembre, en plena crisi de Corea del Nord, va viatjar a Manila a fi de recuperar la seva posició d’aliat històric de Filipines. Duterte també va exhibir cordialitat amb el reelegit primer ministre japonès, Shinzo Abe, per explorar noves vies de cooperació econòmica i militar. Finalment, davant la participació de desenes de gihadistes malais i indonesis als atacs contra Marawi, al juliol, les Filipines van signar amb Malàisia i Indonèsia un acord en matèria de seguretat. Un mes després, enmig de la desarticulació de cèl·lules de l’ISIS preparades per atemptar, Manila va ser amfitriona de la celebració dels cinquanta anys de l’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN).
En aquest context convuls, al març, Duterte va tancar la porta a la possibilitat d’aprovar el matrimoni homosexual, en un país de majoria catòlica, i al juliol va entrar en vigor la prohibició de fumar en públic sota dures sancions. D’altra banda, Duterte va signar l’Acord de París pel canvi climàtic del 2015 i es van endurir les inspeccions a mines que no complien els requisits mediambientals mínims. Pel que fa a l’economia, Filipines va ser un dels països del sud-est asiàtic amb més creixement, amb una pujada del 6,3% del PIB.