En les eleccions presidencials del 22 de gener, cap dels candidats va aconseguir superar el llindar del 50%, motiu pel qual els dos candidats millor situats van haver de fer una segona volta: el conservador Sauli Niinistö i el centrista Pekka Haavisto. El 5 de febrer, Niinistö es va imposar amb el 62,6% dels vots, fet que va permetre que els conservadors del Partit de Coalició Nacional controlessin tant la presidència com el Parlament. En les eleccions municipals del 28 d'octubre va resultar el mateix escenari, en el qual els conservadors van obtenir la majoria de regidors, mentre que l'única força que va pujar era la formació d'ultradreta anomenada Veritables Finlandesos, de Timo Soini, que doblava la seva representació.
Al final d'any es va donar a conèixer que Finlàndia també entrava en situació de recessió tècnica en comprovar que el PIB del tercer trimestre havia caigut l'1,2%, fet que obligava a revisar els resultats per al 2013, que feien preveure una contracció del 0,2%.