Finlàndia va viure una important recessió econòmica, especialment per la deslocalització de Nokia i la caiguda de la producció industrial, especialment la paperera
© Regional Council of Central Finland
Al principi de maig, el primer ministre conservador Jyrki Katainen va anunciar la seva decisió de no tornar-se a presentar a les properes eleccions del 2015. Un moviment que va fer preveure el seu salt a la política internacional, i que, de fet, es va concretar al cap d’un mes amb el seu nomenament com a nou comissari d’Assumptes Econòmics i Monetaris de la Unió Europea en substitució d’Olli Rehn. La marxa de Katainen va provocar la formació d’un nou executiu al capdavant del qual va ser escollit, al final de juny, el també conservador Alexander Stubb. Un relleu de continuïtat en la coalició de govern formada per cinc partits, la principal preocupació de la qual es va centrar en la recessió econòmica del país escandinau –amb xifres de creixement negatiu i caigudes del PIB de prop de l’1% des del 2012–. Aquest fet, acompanyat de l’impacte per la venda i deslocalització de Nokia i la caiguda de la producció industrial –especialment, de la indústria paperera– va provocar l’amenaça de retirada de la Triple A de les agències de qualificació del risc durant l’any. Amb l’objectiu de recuperar el creixement tot i la prioritat de continuar amb les polítiques d’austeritat dels darrers anys, a l’estiu el nou executiu de Stubb va anunciar alguns petits paquets d’estímul per valor d’un milió d’euros i rebaixes fiscals per a augmentar el consum tenint en compte, alhora, la proximitat de nous comicis electorals.