A l'abril, es van celebrar les eleccions legislatives, monopolitzades per l'economia del país. Els tres anys de decreixement del PIB, el deute duplicat en l'última dècada i la crispació del Govern sortint entre els conservadors i el partit socialdemòcrata van originar uns resultats que van permetre formar un govern de dreta, gràcies a la coalició entre el Partit del Centre (49 escons), el Partit de Coalició Nacional (37) i els populistes Autèntics Finlandesos (38), que van sumar un total de 124 escons dels 200 possibles. El partit socialdemòcrata va perdre 8 escons i va obtenir-ne 34. En el nou Govern, encapçalat per Juha Sipilä, del Partit del Centre, el líder populista i antieuropeista Timo Soini va ser designat ministre d'Afers Estrangers i Assumptes Europeus. Al mes de setembre, les noves polítiques d'austeritat de l'executiu finès van originar una vaga multitudinària al centre de Hèlsinki, la capital.
En un altre ordre de coses, a l'abril, i com a conseqüència de l'agressió de Rússia a Ucraïna el 2014, Noruega, Finlàndia, Dinamarca, Islàndia i Suècia van signar nous acords de cooperació militar per a augmentar l'estabilitat al nord d'Europa.
Partint d'una economia en recessió en els últims anys, els indicadors econòmics del país finès van ser lleugerament inferiors a les previsions del principi d'any, i el PIB va créixer tímidament el 0,3%. Pel que fa a la taxa d'atur, es va accentuar fins a arribar al 9,6%, mentre que el deute públic es va enfilar fins al 62,5%, tres punts més que l'any anterior.