Finlàndia va encarar l’any amb l’objectiu de reestructurar una economia molt vulnerable a la conjuntura internacional, marcada per la sobrecapacitat dels béns d’inversió i afectada per la baixa demanda mundial i per les sancions russes contra els països de la UE. El país, a més, va haver d’afrontar reptes com el problema energètic, l’endeutament de les llars, la protecció del medi ambient, el desenvolupament empresarial i l’envelliment de la població.
El país va aconseguir sortir de la recessió, després de tres anys consecutius de contracció i un creixement del PIB del 0,8%, en aplicació del programa de reformes del Govern de coalició de centredreta, liderat pel primer ministre Juha Sipilä, del Partit de Centre (Kesk), juntament amb el Partit de la Coalició Nacional (Kok) i el Partit dels Finlandesos (PS). Aquesta acceleració va ser deguda sobretot al consum privat, que es va beneficiar de la moderació dels preus (en particular, la benzina i els aliments), amb una inflació del 0,3%, i que va contribuir a la despesa dels consumidors, fet que la va fer créixer l’1,5% respecte a l’any anterior. No obstant això, les mesures de consolidació fiscal van seguir restringint la despesa de les llars. El Govern va implementar un programa de privatitzacions i inversions públiques. La inversió total, que s’havia contret durant els darrers quatre anys, va arribar al seu nivell més baix amb l’1,6% anual.
Atès l’alt deute d’habitatge, els bancs van començar a concedir als titulars de crèdits d’habitatge un any lliure d’amortització, amb la qual cosa es van alliberar diners per al consum. De fet, les baixes taxes d’interès van seguir sostenint la demanda, mentre que les grans proporcions de préstecs per a l’habitatge van ser préstecs a taxa variable. El retorn de la confiança en la construcció i l’augment en els permisos d’habitatge van mostrar una evolució positiva del sector i de la demanda, especialment en l’àrea metropolitana de Hèlsinki. La inversió en construcció va créixer fins al 4% el 2016. Paral·lelament, l’agenda de reformes estructurals es va centrar en les finances públiques, la competitivitat i la reducció de la pobresa i l’exclusió social. L’atur, si bé es va estabilitzar en nivells elevats (9%), va marcar una tendència decreixent, però alhora marcada per la contenció salarial. Per contra, el Pacte de Competitivitat va limitar, entre d’altres, els costos dels serveis socials i els serveis de salut.
El Govern va presentar, al novembre, la nova Estratègia Nacional d’Energia i Clima. Finlàndia serà el primer país que abandonarà definitivament el carbó per a produir energia. Les seves noves polítiques energètiques i ambientals sospesen prohibir del tot la crema de carbó per a generar energia cap al 2030. L’erradicació del seu ús es farà gradualment.