En el centenari de la seva independència, que es va commemorar el 6 de desembre, Finlàndia va viure l’aparició del terrorisme al seu territori. El 18 d’agost, un jove marroquí va assassinar a punyalades dos vianants als carrers de Turku, ciutat situada a la costa sud-oest, i en va ferir uns quants més. L’atacant va ser ferit i detingut. L’esdeveniment va commocionar el país i va tornar a posar al centre del debat polític el tema de la immigració. Per altra banda, la branca finesa de l’organització nazi Moviment de Resistència Nòrdic (MRN) va ser il·legalitzada per la justícia a instàncies de la policia, després de protagonitzar un atac el 2016, en el qual van matar un jove.
L’altre tema que cada cop preocupa més els finlandesos és l’expansionisme rus. Així, el líder del Partit dels Suecs de Finlàndia, l’eurodiputat Nils Torvalds, va demanar clarament l’entrada directa del país a l’OTAN, mentre que altres partits van apostar per un referèndum.
En l’àmbit dels partits polítics, la notícia més rellevant va ser l’escissió que, al mes de juny, va patir el Partit dels Finlandesos, populista i antieuropeista, arran de l’elecció com a líder de l’extremista Jussi Halla-aho, en substitució de Timo Soini. El candidat perdedor, el més moderat, Sampo Terho, i vint diputats més, van optar per formar un nou partit, que finalment va rebre el nom de Reforma Blava. La crisi va estar a punt de posar en perill el Govern tripartit encapçalat pel primer ministre Juha Sipilä, format pel Partit del Centre, el Partit de la Coalició Nacional i el ja esmentat Partit dels Finlandesos. Sipilä va estar a punt de dissoldre el Parlament arran de la victòria de Halla-aho, però finalment els ministres afectats van optar per integrar-se al nou partit i d’aquesta manera es va evitar la crisi.
L’actual president, Sauli Niinistö, va anunciar que es presentava a la reelecció en els comicis del 28 de gener del 2018, però aquest cop com a independent. A les anteriors eleccions del 2012, ho havia fet pel Partit de la Coalició Nacional.