Les Festes del Foc dels Pirineus, com aquesta celebració de les Falles del Pont de Suert, van ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO
© Consell Comarcal d'Alta Ribagorçana / Manel Pueyo
El 2015 les Festes del Foc als Pirineus van aconseguir afegir-se al registre de millors pràctiques de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (PCI) de la UNESCO. En aquesta ocasió, el fet diferencial d'aquest reconeixement és que aplega festes de tres estats diferents: Andorra, Espanya i França, si bé cal remarcar que una part significativa té lloc a Catalunya. La gestació de la candidatura es va iniciar el 2008, per bé que l'any següent va agafar empenta amb motiu de la primera edició de la Trobada de Fallaires dels Pirineus, que es va celebrar al municipi d'Isil. Un altre fet decisiu va ser la creació, el 2012, de l'Associació Cultural de Municipis i Entitats Municipals Fallaires. En aquest projecte comú interpirinenc, s'hi apleguen, de moment, seixanta-dues festes de foc del centenar llarg de les existents, i es reparteixen de la següent manera: trenta a Catalunya, vint-i-set a França, cinc a Andorra i dues a Aragó. La immensa majoria de les festes estan vinculades al solstici d'estiu, a excepció de les berguedanes de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, que se celebren al solstici d'hivern. Es desconeix quan van començar, però hi ha documentació que prova que són molt antigues i que volen simbolitzar el culte al sol i a la llum. Cal tenir en compte que, per Sant Joan, el dia arriba al màxim d'hores solars, mentre que la vigília de Nadal, amb la figura de Jesús com a portador de la llum, el dia es comença a allargar. Una de les tradicions vinculades a les festes del foc és la de saltar per damunt de les flames i demanar un desig. El Departament de Cultura de la Generalitat va organitzar una exposició sobre les Festes del Foc als Pirineus que va ser inaugurada el 4 de desembre, tan sols tres dies després que la UNESCO les inclogués en el PCI en el marc del comitè intergovernamental d'aquest organisme que va tenir lloc a Namíbia. Aquesta exposició es va traslladar després a Bagà, com un al·licient més de la Fia Faia del 2015. El reconeixement també es va celebrar a Andorra la Vella amb motiu de la VII Trobada de Fallaires dels Pirineus.
Els castells toquen el cel en un any prodigiós
Els Minyons de Terrassa van ser els primers a descarregar el quatre de deu amb folre i manilles, una construcció que ningú havia pogut ni tan sols carregar
© Minyons de Terrassa
Els Minyons de Terrassa, els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella dels Xiquets de Valls van rivalitzar com mai al llarg del 2015 per liderar el món casteller, una plaça que es reservaven fins aleshores els vilafranquins, i les tres colles van assolir les millors temporades del seu historial. El cop d'efecte final, però, el van donar els Minyons de Terrassa completant en una mateixa diada dos castells de deu pisos, fet que no havia ocorregut mai. A més, en aquesta actuació els de la camisa malva van ser els primers a descarregar el quatre de deu amb folre i manilles, una construcció que ningú mai havia pogut ni tan sols carregar. A banda de trencar el sostre casteller, els Minyons de Terrassa també van meravellar tothom descarregant, en la diada de la seva colla, el tres de deu amb folre i manilles, un castell que van completar un total de quatre vegades al llarg de la temporada. El mateix dia van carregar el tres de nou amb folre i agulla, alhora que van descarregar el pilar de vuit amb folre i manilles, una actuació que, segons la puntuació del Concurs de Tarragona del 2014, igualava la que havien fet només uns quants dies abans els Castellers de Vilafranca a la seva diada. Els de la camisa verda, en una exhibició immaculada, van descarregar quatre castells de gamma extra estratosfèrics: el tres de deu amb folre i manilles, la torre de vuit sense folre i el tres de nou amb folre i agulla, a més del pilar de vuit. Aquesta diada, però, va ser superior a la dels Minyons després de la revisió de punts que es va fer a mitja temporada i que serà vigent en el Concurs del 2016. La Colla Vella de Valls tampoc no va quedar gaire lluny d'aquests registres quan a la diada de Santa Úrsula va carregar el tres de deu i la torre de vuit sense folre, i va descarregar el quatre de nou sense folre i el pilar de vuit, en la millor actuació que s'hagi vist mai a Valls, bressol dels castells. Les tres colles capdavanteres es van veure les cares a Vilafranca, durant la mítica diada de Sant Fèlix, i van oferir tres actuacions sublims, amb la col·lecció de construccions de gamma extra més gran de la història, que es va decantar a favor de la Colla Vella en aplicar la puntuació del concurs. Els vallencs hi van descarregar el seu primer quatre de nou sense folre, a més del quatre de nou amb folre i agulla, alhora que van carregar la torre de vuit sense folre i van completar el pilar de vuit. Curiosament, la Vella es va imposar a la resta tot i no haver pogut dominar el tres de deu amb folre i manilles, un castell que van carregar els Castellers de Vilafranca i que van carregar i descarregar els Minyons de Terrassa. Els vilafranquins també van carregar la torre de vuit sense folre, i van poder completar tant el tres de nou amb folre i agulla com el pilar de vuit. Per la seva part, els terrassencs van descarregar el cinc de nou amb folre i la torre de nou amb folre i manilles, a més de carregar el pilar de vuit. L'altra colla present a la plaça, la Joves de Valls, va coronar la torre de nou amb folre i manilles com a millor castell.
En l'àmbit general, convé destacar que els pilars cada vegada tenen més protagonisme, i ho prova que, entre les principals novetats del 2015, hi va haver el primer pilar de vuit descarregat per la Jove de Tarragona, una construcció que van carregar per primera vegada els Capgrossos de Mataró i els Xiquets de Tarragona. Cal no oblidar que aquesta colla tarragonina també hi va afegir el seu primer cinc de nou amb folre carregat. Altres fites inèdites van ser el quatre de nou amb folre dels Castellers de Sabadell, un castell que els Xiquets de Reus van aconseguir carregar, en la diada del Mercadal, en la qual enguany es van poder veure tretze castells de gamma extra. Una de les colles que van tenir un any especialment dolç va ser la dels Nens del Vendrell, que va descarregar tres vegades el tres de nou amb folre, un castell encara inèdit en els gairebé noranta anys d'història que té. Els vendrellencs també van reeixir amb el cinc de vuit i amb el pilar de set amb folre. Aquest pilar va ser una recuperació, ja que els Nens havien sigut els primers a assolir-lo en l'època moderna, l'any 1969. Una altra formació que també va completar un gran any va ser la dels Xicots de Vilafranca, que va carregar els seus primers tres de nou amb folre, i també es va estrenar descarregant el cinc de vuit i el pilar de sis. Aquests dos darrers castells també els van assolir els Castellers de Sant Cugat, mentre que els Marrecs de Salt només van completar el cinc de vuit i els Sagals d'Osona, el pilar de sis. Els Castellers de Barcelona, per la seva banda, van completar la millor actuació de la seva història i els Xics de Granollers van tornar a descarregar el seu millor castell, la torre de vuit amb folre. Altres fets destacats de la temporada van ser la col·locació de la primera pedra del Museu Casteller de Catalunya, a la ciutat de Valls, amb la participació d'una trentena de colles, i també el viatge i les actuacions que van fer a la Xina els Castellers de Vilafranca, en el marc de la Barcelona Catalonia Culture Week, en què van descarregar un castell de nou pisos. Cal afegir que la Coordinadora de Colles Castelleres ja aplega 86 formacions, i que n'hi ha 11 més en procés de gestació.
Hi ha vida més enllà dels castells
El Festivitas Bestiarium es va celebrar per segon any consecutiu a Vilafranca del Penedès amb actuacions, lliurament de premis i un congrés
© Festivitas Bestiarum / Estudi Cordegat / Marc Virgili
El nou consistori de l'Ajuntament de Barcelona va demostrar les seves ganes de ser capital en l'àmbit de les tradicions festives amb Som Cultura Popular, una mostra del patrimoni immaterial català que es va gestar el 2015 i que s'acabarà materialitzant al gener del 2016. El 2015, però, es va mantenir la flama amb la Festa Catalana al Castell de Montjuïc i les mostres de grups d'arrel tradicional que normalment es desenvolupen al pla de la catedral. D'altra banda, el Museu Etnològic de Barcelona va reobrir portes al mes d'octubre, després d'una important remodelació, sense oblidar que uns quants mesos abans s'havia inaugurat el Museu de les Cultures del Món al carrer de Montcada, també a la capital catalana. Fora de Barcelona, a la 18a Fira Mediterrània de Manresa va destacar una inauguració que va fusionar el hip-hop, a càrrec de Kulbik Dance, amb la música de la Cobla Sant Jordi, i també va ser rellevant el projecte Pregons. Una altra proposta interessant va ser la reflexió sobre la vigència de la cultura popular a càrrec de la cuinera Carme Ruscalleda, el director del Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Albertí, i l'escriptor Màrius Serra. A Vilafranca, aprofitant que era la capital catalana de la cultura, es va celebrar la primera edició de la Fira de les Festes Majors, amb trenta-tres espectacles programats i unes jornades de debat interessants, i també el Festivitas Bestiarium, que va incloure un congrés per a catalogar amb rigor científic el bestiari festiu europeu, una cercavila, un lliurament de premis i un inventari de fitxes d'aquest patrimoni etnològic i festiu. L'Aplec Internacional de la Sardana i la Mostra de Grups Folklòrics es va traslladar a Torí, la Trobada de Bandes de Música es va fer a Aldea (Baix Ebre), la Ciutat Gegantera va ser Terrassa (Vallès Occidental), la Fira del Món Geganter es va celebrar a Puigcerdà (Cerdanya), la Capital de la Sardana va ser Calella (Maresme), la Trobada de Bastoners va acollir-la Taradell (Osona) i la Trobada dels Tres Tombs va tenir com a marc Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Les Jornades Internacionals Folklòriques van arribar a la seva 43a edició, i es van repartir entre Barcelona, Calella, Matadepera i Sant Joan de Vilatorrada, amb la participació de grups de l'Índia, Croàcia, Estònia i Colòmbia, a més d'esbarts i colles sardanistes.
Premis, noms il·lustres i altres efemèrides
Després d’una important remodelació es va inaugurar a Barcelona el Museu de les Cultures del Món
© Museu de les Cultures del Món
Pel que fa als premis més significatius lliurats el 2015, cal esmentar que el premi Joan Amades 2014 el va rebre Ramona Violant, experta en llegendes i rondalles, i el Premi Nacional de cultura popular va ser per a la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, que aplega 248 colles distribuïdes entre el Principat, les Illes Balears i la Catalunya del Nord. Per la seva part, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries van recollir el premi de Patrimoni Cultural per la seva tasca de difusió de la música popular i tradicional de la Catalunya sud, i es va posar èmfasi en la recuperació de les jotes com a tret cultural tradicional de les Terres de l'Ebre. Entre les Creus de Sant Jordi del 2015 hi va haver la valenciana Vicenta Pallarès, presidenta de la Federació Catalana de Catifaires, l'Agrupació Sardanista l'Ideal d'en Clavé, del barri barceloní de les Roquetes, i l'empresa d'escenògrafs Castells i Planes de Cardedeu.
Entre els morts il·lustres, cal esmentar Antoni Carné, president de l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català i expresident de la Federació de Cors de Clavé; Maria Martorell, impulsora del cant coral infantil; Manuel Oltra, un versàtil compositor de sardanes capaç de barrejar la música tradicional amb la culta; Manel Casserres Solé, constructor de gegants i imatgeria festiva, que va continuar la tasca del seu pare, i Ramon Ferran, escultor i també creador d'imatgeria festiva. Aquest 2015 Santa Susanna va acollir la 1a Conferència Internacional d'ONG acreditades per la UNESCO per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, i durant l'any es va continuar desenvolupant el Congrés Nacional de Gegants iniciat l'any anterior i que s'allargarà al llarg del 2016. Com a fruit d'aquest congrés, durant el 2015 es va posar en marxa, a l'Escola Massana, el Curs de Perfeccionament d'Ofici d'Imatgeria Festiva, de manera que es normalitza l'ensenyament d'aquesta matèria. També es va editar el llibre Gegants centenaris de Catalunya, per iniciativa del Departament de Cultura de la Generalitat, i Girona va celebrar que fa setanta-cinc anys els manaies es van constituir com a associació i van reinstaurar la desfilada de soldats romans en la processó del Sant Enterrament.
Un altre fet remarcable van ser les Jornades d'Estudi dels Instruments de la Cobla organitzades per l'Escola Superior de Música (ESMUC) i la Confederació Sardanista de Catalunya. També cal esmentar que es va commemorar el centenari de la primera representació dels Pastorets de Folch i Torres, per bé que l'homenatge es farà sobretot el 2016 amb l'objectiu de recuperar, divulgar i projectar internacionalment aquesta versió dels Pastorets. Pel que fa a l'àmbit de la comunicació, cal destacar la feina de la revista Tornaveu, impulsada per l'Ens de l'Associacionisme Cultural Català, i deixar constància que les Falles de València van celebrar que la falla de la Margit va arribar al seu centenari. Un any més, hi va haver una massiva presència castellera i d'altres entitats de la cultura popular en les manifestacions per a reivindicar la independència de Catalunya, com ara la Via Lliure de la Meridiana. Precisament, l'Onze de Setembre, més d'un centenar de catifaires van desplegar el seu art al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, amb una adaptació d'un tapís de Sant Jordi del 1451.