Davant la situació de crisi econòmica mundial, el 4 de desembre de 2008 Sarkozy va anunciar un pla d'estímul econòmic dotat amb 26.000 milions d'euros i centrat en els sectors de la construcció i l'automoció; alhora, també va nomenar un ministre, Patrick Devedjian, només per coordinar-ne la implementació. Dos mesos més tard, el primer ministre, François Fillon, va anunciar que aquest pla es complementaria amb un paquet d'ajuts de 6.000 milions d'euros als fabricants d'automòbils francesos, sota la condició de no deslocalitzar cap fàbrica. Aquestes mesures, però, no van reportar cap benefici als que més pagaven la crisi, i el 29 de gener van sortir al carrer centenars de milers de persones en un dia de vaga convocat pels sindicats i els partits d'esquerra en protesta per la manca d'acció del Govern davant l'atur i per l'orientació de les polítiques d'estímul, dirigides a beneficiar les rendes més elevades --tres dies més tard el Govern va admetre que durant el mes de desembre s'havia assolit la xifra dels 2 milions d'aturats.
També a l'illa de Guadeloupe, departament francès d'ultramar, es van fer notar les conseqüències de la crisi. Les protestes --que van provocar la mort d'un sindicalista per un tret de bala, el 17 de febrer-- es van mantenir durant més d'un mes en reivindicació de sous dignes i millores en les condicions de treball.
La davallada de la popularitat de Sarkozy i la proximitat d'una nova convocatòria de vaga van obligar el mandatari a implementar noves polítiques socials, com ajuts econòmics per a aturats que haguessin treballat un mínim de dos mesos, per a famílies humils amb fills en edat escolar, o bé retallades en els trams baixos de l'impost sobre la renda. Tot i així, aquestes mesures no van ser suficients per a frenar una nova convocatòria de vaga per al 19 de març que va fer sortir, de nou, milions de persones als carrers.
L'11 de març, Sarkozy va anunciar que França retornaria al comandament integrat de l'OTAN, després de quaranta-tres anys al marge del nucli dur de l'organització militar, posant sobre la taula el debat entorn de la tan sentida independència i sobirania del país.
L'anomenat "cens ètnic" --control de l'ADN dels estrangers reagrupats--, proposat des de l'any 2007 pel Ministeri d'Immigració, va quedar definitivament aparcat quan al principi de setembre el ministre Besson va admetre la impossibilitat tècnica de portar-lo a terme amb garanties. Però per recordar que la política migratòria del Govern no havia canviat, pocs dies més tard, el 22 de setembre, la policia va arrasar el campament de "sense papers" de Calais i va detenir 278 persones, entre les quals hi havia més d'un centenar de menors d'edat.
A principis d'octubre, el Govern va presentar la llei de pressupostos en el moment en què van transcendir dades sobre les previsions del deute públic per al 2009, que se situava en el 77% del PIB, i el dèficit, en el 8,2%. Sortosament, però, les dades de creixement durant el segon trimestre van ser positives, i amb el 0,3% de creixement del PIB va semblar que l'economia començava a refer-se. Tot i les dades econòmiques, la popularitat de Sarkozy no va aixecar el cap, perquè durant l'últim trimestre de l'any li van sortir diversos entrebancs, com ara un atur que al novembre es va situar en el 9%; l'escàndol suscitat per les confessions de turisme sexual del seu ministre de Cultura, Frédéric Mitterrand, o bé les acusacions de nepotisme per consentir la candidatura a la presidència de La Defense --barri de negocis de París-- del seu fill, Jean Sarkozy, de 23 anys.