El passeig dels Anglesos de Niça l’endemà de l’atemptat amb un camió que va atropellar mortalment 84 persones el 14 de juliol
© Michel Abada
L’atemptat gihadista del 14 de juliol a la ciutat de Niça va colpejar de nou França, esdevinguda objectiu preferent internacional des del 2015. Fins a 84 persones van morir atropellades per un camió llançat contra una multitud durant la celebració de la festa nacional francesa. Un mes abans, el 13 de juny a París, un policia i la seva dona van morir apunyalats per un altre presumpte gihadista francès.
Aquests atacs van consolidar el suport a la candidata del Front Nacional (FN), Marine Le Pen, d’extrema dreta, en plena carrera cap a les presidencials del 2017, així com també la desafecció política entre els dos grans partits tradicionals. En aquest sentit, l’actual primer ministre, Manuel Valls, va forçar i pressionar el president Hollande perquè no es tornés a presentar a les eleccions, mentre que en les files conservadores Fillon es va imposar en unes primàries que van suposar un daltabaix per a l’expresident Sarkozy.
En clau econòmica, la segona potència de la zona euro va continuar creixent a un ritme moderat fins a assolir l’1,3% del PIB anual, amb el consum com a principal motor, juntament amb els baixos preus del petroli i la menor càrrega fiscal. La recuperació a la zona euro també va ajudar el sector exportador, si bé la incertesa causada pel vot del Regne Unit per a abandonar la UE va fer trontollar aquesta recuperació. Entre les principals fortaleses del país que el van sostenir cal destacar l’alta qualitat de les seves infraestructures i els serveis públics, una economia diversificada i una creixent presència de gegants corporatius internacionals així com d’empreses emergents tecnològiques franceses, i millores en els balanços del sector turístic.
Tot i la recuperació econòmica, l’atur va continuar sent alt (10%). Aquesta desigualtat creixent és cada cop més estructural entre la societat francesa, sobretot entre la gent jove i la gent gran, entre d’altres, per la ràpida desindustrialització del país, la baixa competitivitat de les empreses manufactureres, una economia basada en la renda i la manca de petites i mitjanes empreses importants que podrien suportar els costos irrecuperables associats amb la innovació i les exportacions. El creixement real del PIB va ser a la baixa com a resultat de la caiguda en la productivitat laboral. Aquesta tendència es manté des de fa trenta anys, i davant d’això François Hollande va optar per continuar aplicant la recepta de desregular l’economia amb la Llei del treball d’El Khomri (i la Llei Macron del 2015).
D’ençà del mes de febrer, aquesta reforma laboral va aplegar els moviments socials i els sindicats d’esquerra en una sèrie de manifestacions i vagues generals que van paralitzar el país en diverses ocasions. Una manifestació de més d’un milió de persones el 31 de març va donar lloc al naixement del moviment Nuit Debout, en contra de la flexibilització del treball, la reducció dels salaris o l’augment de l’horari laboral. La llei es va aprovar a l’estiu, si bé lleugerament diluïda en la forma final.